Guanya el PP a Espanya, Vox esdevé tercera força, i entra amb 3 diputats un partit amb un senyor al capdavant qui, més enllà de propinar discursos d’antipolítica i discursos d’odi, es va presentar a les eleccions prometent que sortejaria el 100% del seu sou d’eurodiputats entre els subscriptors de la seva newsletter.
Aquest senyores i senyors, no només a Catalunya, sinó també a França o Alemanya és el panorama que l’esquerra haurà de fer front en els següents anys. Un panorama polític en el que l’antipolítica cada vegada adquireix més adeptes.
Un context en el que els discursos d’odi i la seguretat han tornat a posar-se com a centre de l’agenda política. És evident que la posició clàssica de l’esquerra davant de l’extrema dreta de no donar veu i no fer cas, ja no podrà ser una opció.
Cal fer front a la guerra cultural que està plantejant l’extrema dreta. Cal organitzar-nos, estudiar-los i confrontar-los. Necessitem donar respostes propositives, i no només de resposta. Necessitem més propostes com la de seguretat humana, i menys discursos com els de Lluis Llach. Necessitem més projectes comunitaris i menys criminalització de col·lectius. Necessitem anàlisi, però sobretot propostes.
El front antifeixista comença amb anàlisi, segueix amb propostes i acaba amb acció!
