La piriculària és una malaltia causada per un fong que pot causar grans pèrdues als conreus d’arròs, arribant fins i tot a fer perdre la collita sencera. A aquesta problemàtica, tal com recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN) cal afegir la reducció de la llista de productes fitosanitaris autoritzats per la Unió Europea. Amb això, el cultiu de la varietat bomba, produïda a la zona del Delta de l’Ebre i de Pals, es troba en perill. “És gairebé una missió impossible”, ha afirmat l’enginyer agrònom Marc Fontquerna, que afegeix que fins i tot costa trobar llavor per sembrar aquest cultiu.
Una possible solució a aquest problema es troba en un arròs bomba editat genèticament resistent a la piriculària, desenvolupat per Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL). Aquest arròs ha estat creat mitjançant l’edició genètica, que consisteix en desactivar uns determinats gens de la planta que la piriculària necessita identificar per poder-la infectar. Així, el fong no reconeix la planta i no la pot envair.
La piriculària és un dels principals maldecaps per als productors d’arròs catalans, juntament amb les males herbes i les plagues, segons apunta Marc Fontquerna, enginyer agrònom i tècnic de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l’Arròs de Pals. Des de la prohibició a Europa del triciclazol, la matèria activa més eficient contra la piriculària, el cultiu de l’arròs “és gairebé una missió impossible”. Fontquerna destaca que l’arròs bomba no es produeix “enlloc més”, ja que fora de l’estat espanyol es comercialitza sobretot l’arròs de gra llarg, tal com recull ACN.
“És insostenible, i la solució la tenim aquí però no la volen veure”, afegeix el tècnic, en referència a la normativa europea que prohibeix el cultiu de varietats transgèniques i modificades genèticament. A Europa no es pot produir arròs amb gens modificats, però sí importar-lo. “Va contra tota lògica”, defensa Fontquerna, argumentant que el futur de l’agricultura passa per “millorar la genètica de les llavors”, cosa que reduiria els costos de producció “de manera brutal”, així com les emissions de CO₂ perquè s’utilitzarien menys carburants al no haver de tractar tant els arrossars amb herbicides i plaguicides.
Les Noves Tècniques Genòmiques
La Unió Europea està estudiant impulsar productes obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG), que alteren el material genètic d’un organisme. La diferència entre una planta transgènica i una editada amb NTG és que la transgènica manté el gen modificat dins la planta, mentre que en el cas de l’editada, una vegada introduït el gen que provoca la mutació, aquest es pot eliminar, deixant només la planta amb uns petits canvis al codi genètic que també podrien haver ocorregut de manera natural.
De moment, però, les plantes NTG estan condicionades per la mateixa normativa que les plantes transgèniques: Europa, a diferència dels EUA o Canadà, regula el procés –quan s’introdueix el gen– en comptes del producte final –quan el gen es treu–. Teresa Capell, investigadora del projecte d’arròs resistent i catedràtica de biotecnologia de la UdL, reclama la implicació política perquè la Unió Europea deixi de catalogar de transgèniques les plantes NTG i permeti que aquestes es puguin produir i comercialitzar.
Canvis a Europa
Cal destacar, però, que el Parlament Europeu va donar llum verda el passat 7 de febrer a la proposta de la Comissió Europea d’apostar per conreus obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG). Amb 307 vots a favor, 263 en contra i 41 abstencions, el Parlament va adoptar la seva posició de cara a les negociacions amb els Estats membres, obrint la porta al desenvolupament de varietats vegetals millorades que resisteixin al clima i a les plagues i ofereixin un rendiment superior, fins i tot sense necessitat de fertilitzants o plaguicides.
Imatge destacada Anna Berga (ACN)
