10.3 C
Pals
Dimecres, 4 desembre 2024
- Publicitat -

L’Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí digitalitza el Llibre de Privilegis i 115 pergamins

La regidora de l'Arxiu Municipal, Anna Company, argumenta que des de l'Ajuntament es vol reforçar el procés de modernització del servei d'Arxiu Municipal i es donarà un nou impuls a la tasca de digitalització iniciada el 2018 amb la digitalització dels llibres d'actes del Ple des del 1648 fins a l'actualitat

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

L’Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí ha acabat aquest estiu les tasques de digitalització d’alguns dels documents més singulars que s’hi conserven. La digitalització, que ha realitzat une empresa especialitzada, ha permès disposar una còpia digitalitzada del Llibre de Privilegis, el document més rellevant del fons de l’arxiu, i de la col·lecció de pergamins.

El Llibre de Privilegis és un còdex de 1603 encarregat per la Universitat de Torroella de Montgrí –l’antecessora de l’actual Ajuntament– a un escrivent i a un notari que, curiosament tenien el mateix nom -Antoni Ballia- amb l’objectiu de copiar i recollir en un únic llibre tots els privilegis i escriptures públiques que, a principis del segle XVI, es guardaven a l’arxiu de la Universitat, algunes de les quals s’estaven fent malbé o ja s’havien perdut.

La intenció de l’encàrrec era tenir a mà els documents per poder defensar els drets i els privilegis atorgats, des de la baixa edat mitjana, a la vila i al terme de Torroella de Montgrí, i disposar d’una còpia d’aquests documents en cas de pèrdua. En el còdex, que està il·lustrat en les capelltres, s’hi transcriuen més de cinquanta privilegis concedits per senyors feudals, reis, virreis o batlles a la vila de Torroella.

Entre d’altres, hi està transcrit el primer privilegi documentat, avui perdut, atorgat pel senyor de la vila, Bernat de Santa Eugènia el 1237, el privilegi del rei Pere el Cerimoniós de 1373 que concedia a la universitat de Torroella el dret de celebrar una fira de vuit dies de durada durant el dia de Sant Bartomeu, el privilegi del mateix rei  de poder cobrar un impost  per tota persona o bèstia que travessés el pont damunt el Ter per poder reedificar-lo, o  el privilegi del rei Joan el Caçador de 1393 que traspassava la fira anual al dia de  Sant Andreu, al mes de novembre, amb quinze dies de durada.

D’altra banda, els 115 pergamins digitalitzats formen part de la col·lecció de pergamins de l’Arxiu Municipal. Es tracta d’un col·lecció de pergamins de procedència diversa datada entre 1265 i 1683. Es conserven alguns pergamins produïts per la senyoria i baronia de Torroella, datats al segle XIII, si bé el gran nombre de pergamins corresponen a privilegis reials atorgats a la vila. Destaquen els privilegis, però també s’identifiquen documents habituals en el fons notarials i patrimonials, com  vendes o testaments.

Alguns dels pergamins d’aquesta col·lecció, com el de Joan el Caçador que permetia celebrar a la vila una fira anual per Sant Andreu, també estan transcrits en el Llibre de Privilegis, però d’altres no. És el cas, per exemple, dels tres privilegis atorgats pels senyors de Torroella al segle XIII, la donació de Jaume II a la reina Elisenda dels rèdits castell i de la vila de Torroella (1323) el privilegi de de disposar d’un segon forn per coure pa (1332) o la sentència de 1414 que obligava als habitants de Gualta a contribuir a l’obra de les muralles de Torroella.

La regidora de l’Arxiu Municipal, Anna Company, argumenta que des de l’Ajuntament es vol reforçar el procés de modernització del servei d’Arxiu Municipal i es donarà un nou impuls a la tasca de digitalització iniciada el 2018 amb la digitalització dels llibres d’actes del Ple des del 1648 fins a l’actualitat. El procés de digitalització permet una millor conservació dels documents originals i una major facilitat de consulta a tota la ciutadania.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

2×05 – Ui, si aixequés el cap en Juli Garreta o en Ralph Elmann

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país. Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -