Igual que va succeir pràcticament a tota la comarca, a començaments dels anys 70 la Bisbal va experimentar un gran creixement urbanístic sobretot pel que fa al sector sud de la ciutat on s’hi van aixecar grans blocs de pisos construïts per cooperatives que comptaven amb jardins i espais comuns. Són els pisos de la Pau, Atalaia, Sant Francesc i Mas Quintu, 262 habitatges de les zones comunals que son part del que avui es coneix com el barri del Convent on hi viuen unes 2000 persones. Amb el pas del temps les zones comunes d’aquests grans blocs d’habitatges s’han anat degradant per manca de manteniment davant la desesperació dels veïns.
Segons reconeixen tots els representants municipals, el gran obstacle per posar solució a aquesta problemàtica radica en que en ser zones privades els ajuntaments no poden intervenir si tots els propietaris no cedeixen els espais comuns i a més ho han de fer tots, per unanimitat. 40 anys després el barri del Convent de la Bisbal està trasbalsat a causa del alt grau de deteriorament que pateix i dimarts passat ells residents, aglutinats per l’Associació de veïns, van portar la seva protesta davant el plenari de l’ajuntament. Els residents estan molt farts d’aquesta situació i més enllà de matisos jurídics acusen de inacció els successius consistoris que han anat manant a la Bisbal durant tots aquests anys.
Escoltem Marcos Pacheco, president de l’associació de veïns del barri.
L’advocat i exalcalde Òscar Aparicio reivindica la feina que es va fer durant el seu mandat per pal·liar la situació
Els veïns presents al ple però van retratar una situació realment dantesca dels equipaments del barri.
A la intervenció tant de Marcos Pacheco com de la resta de veïns va respondre en primer lloc el regidor de Via Publica Enric Marquès
Tot seguit l’alcalde va prendre la paraula per assegurar que la situació estava en vies de solució malgrat que també va recalcar que no seria un camí de roses, degut bàsicament a que alguns dels pisos havien passat a mans de bans i el procés requeria la unanimitat de tots els propietaris. Escoltem a Lluís Sais que tanca la crònica