Les reclamacions de responsabilitat patrimonial dels propietaris d’habitatges turístics a Girona, derivades del Decret Llei 3/2023, s’eleven fins als 600 milions d’euros, tal com apunten des de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA). El sector argumenta que la normativa impulsada per l’anterior Govern i que elimina les llicències d’aquests habitatges suposa un perjudici econòmic significatiu per les inversions realitzades i els guanys de futur. L’ATA està assessorant els afectats i creu que la xifra encara augmentarà, ja que molts propietaris es troben en tràmit de sumar-se a les reclamacions.
El termini per presentar la documentació finalitza el 8 de novembre, coincidint amb l’any de la publicació del decret. L’ATA recomana als afectats que formalitzin les seves peticions abans del venciment, per garantir les seves opcions dins del procés de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat.
Segons l’ATA, la base legal de la reclamació es troba en la Disposició Transitòria 2a del Decret Llei, que fixa l’eliminació de les llicències d’ús turístic per al 2028, fet que consideren una “expropiació de fet”. Tot i que el canvi serà efectiu d’aquí a quatre anys, els efectes ja s’estan notant amb incertesa entre treballadors i clients, la impossibilitat d’amortitzar inversions i una pèrdua de valor dels pisos. Això ha motivat accions legals similars a altres zones de Catalunya, com la Costa Daurada i Barcelona, on les demandes arriben als 1.000 milions d’euros.
L’ATA alerta que la nova normativa reduirà l’oferta d’habitatges turístics a les comarques gironines en un 40% durant els pròxims cinc anys, fet que suposarà una afectació directa en l’ocupació de prop de 5.000 treballadors i un impacte econòmic en municipis que depenen del turisme. L’entitat continua defensant una regulació “justa i equitativa” que prioritzi la lluita contra l’intrusisme en el sector, per mantenir aquesta opció d’allotjament que representa gairebé la meitat de l’oferta turística a Girona.
