L’Aula de Teatre de Palafrugell, depenent, per desgràcia seva, de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, té 14 anys de vida. 14. Repeteixo el nombre d’anys perquè és una dada significativa, important. A mitjan aquest mes s’anunciava que l’aula s’atura com a mínim durant un any perquè no disposa d’un local adequat. El director, Dani Rebollo, ho va comunicar a través de la lectura d’un manifest en què explicava la situació precària de l’aula i denunciava els incompliments per part del govern local, que vénen de lluny.
A l’hora d’analitzar això no hi ha mitges tintes, no existeix la possibilitat d’atribuir el tancament a circumstàncies conjunturals. Un tancament així, després de 14 anys de funcionament, només respon al desinterès del consistori per la Cultura. Que en 14 anys l’Ajuntament no hagi estat capaç de condicionar un espai digne per a l’aula vol dir que no hi ha hagut cap voluntat política, ni d’aquest govern ni dels quatre anteriors, independentment del color polític.
És tan de calaix que una entitat com l’aula de teatre, amb uns 130 alumnes d’edats diverses, a més de ser una eina de dinamització cultural fonamental, és una eina de cohesió social de primera, que sembla mentida que els responsables dels governs municipals no se n’adonin. L’Ajuntament, amb una capacitat de reacció similar a la de l’Església davant qualsevol canvi, que és d’aproximadament un parell de segles, ha convocat ara una reunió amb els responsables de l’Aula i l’Associació Actua que agrupa usuaris i amics d’aquesta.
Però jo, que sóc pessimista de mena, crec que potser sí que se n’adonen de tot això, potser sí que en són plenament conscients del que fan, i deuen considerar que com menys format estigui el ciutadà, com més feble sigui el teixit social, més acrítics seran els seus votants i els podran ensarronar amb més facilitat. No seria pas la primera vegada que passa. De fet, està a l’ordre del dia, i només heu de veure les lleis d’educació que són capaços de perpetrar governs centrals i autonòmics per adonar-vos de les seves intencions.
