Els jardins de Cap Roig de Palafrugell han acollit aquest dijous les VIII Jornades de Turisme, Territori i Societat (TTS), impulsades per la Fundació Jordi Comas Matamala. Un acte dividit en quatre ponències on s’han abordat temes tan rellevants com la gestió de l’aigua i la sequera; la mobilitat en transport ferroviari; la gastronomia i l’enologia; i la rellevància dels esdeveniments temporals.
Abans de treballar aquests temes i com ha passat en cada edició, la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital, ha estat l’encarregada d’inaugurar la jornada. Ha manifestat la voluntat de continuar creant pensament sobre el fenomen turístic, des d’una mirada transversal i vinculada al territori i ha volgut recordar que, en les anteriors set edicions s’han tractat temes tan variats com el turisme de vacances, el turisme i la sostenibilitat o la rellevància del big data, entre altres temes.
A la presidenta de l’entitat l’han precedit l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, i la representant de la Diputació de Girona Mònica Alcalà. L’encarregat de conduir les jornades ha estat el periodista i patró de la Fundació, Josep Puigbó.
L’oferta gastronòmica i la seva autenticitat
Un dels temes rellevants que s’ha treballat durant la jornada ha estat el valor de l’oferta gastronòmica i enològica en la imatge de marca d’una destinació. Per això, des de la Fundació han reunit veus expertes com la de la faedora de vins al Priorat, Sara Pérez; el cap de sala i empresari, Josep Roca; i, com a moderadora d’aquest bloc, la periodista de La Vanguardia, Cristina Jolonch.
Tots dos ponents reconeixen l’atractiu i la diversitat quan parlem de turisme a Catalunya. Josep Roca, a més, explica que a partir d’aquestes diferències i punts rellevants d’aquesta tradició mediterrània es poden construir relats a la cuina. Tot i això, reconeix que els moviments migratoris han acabat influint en aquesta tradició culinària al llarg de tota Catalunya. “Tenim uns grans referents i una gran tradició culinària a Catalunya”, admet Roca.
Sara Pérez apunta que per promocionar una marca o insígnia del territori, com podria ser una marca de vins, s’ha de fer a través d’actes i esdeveniments per promocionar el turisme i el foment de visitants a la zona. Un exemple és la Fira de Vins del Priorat perquè les persones visitants coneguin la destinació i, això, acabi revertint en el progrés i el manteniment de la societat a la zona. Però reconeix que aquest efecte s’ha acabat revertint i està afectant de manera contrària al territori que va decidir quedar-se.
Tot i això, l’enòloga apunta que cal trobar un equilibri dinàmic entre el foment del turisme i el benestar del territori i el paisatge. “El paisatge i la gent del territori és bàsic per mantenir aquest foment i aquesta evolució del turisme en una zona, com, per exemple, la del Priorat”, apunta Sara Pérez. Josep Roca reconeix que durant els darrers anys hi ha hagut una gran evolució en la manera com es desenvolupa el turisme.
Josep Roca també ha volgut reivindicar la tornada als inicis i reivindicar allò que és “més artesà”. Així, la voluntat en la gastronomia és retornar “una mica als orígens”. El cap de sala reconeix que els bars i restaurants han canviat, però també han canviat la sociologia i la percepció de les persones.
Cristina Jolonch ha reconegut que constantment es parla d’autenticitat quan es treballa la gastronomia. Sara Pérez apunta, però, que aquesta autenticitat no hauria de desaparèixer i hauríem de donar valor al fet “d’on venim” en comptes de centrar-nos tant en el que les persones volen.
Deixant enrere el model de sol i platja
En aquest cas, la ponència centrada en els esdeveniments temporals en una destinació turística va comptar amb les veus expertes del director del Temporada Alta a Girona, Salvador Sunyer, i el director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Ignasi Armengol. El periodista de TV3, Xavier Graset, ha estat l’encarregat de conduir el debat. El periodista ha admès que el model turístic ha canviat en els darrers anys, deixant enrere únicament el model de sol i platja per complementar-lo amb altres tipus d’ofertes culturals i esportives.
Ignasi Armengol reconeix que la Copa Amèrica atraurà un gran nombre de gent a la ciutat de Barcelona, però, tot i això, reconeix que no caldran nous hotels ni restaurants, ja que la massificació no serà tan agreujada. Salvador Sunyer admet que aquesta massificació acaba afectant la gent que treballa pel turisme, les persones que viuen a la zona i els turistes.
El director del Temporada Alta admet que el festival i, també, les programacions culturals han de trobar més espais i esdeveniments on coincideixin les persones que venen de fora, però que alhora tingui espai per les persones de la zona. Per això, a l’hora d’organitzar aquests esdeveniments culturals han d’aconseguir trobar aquest equilibri. Aquest canvi ha d’afectar a la programació, però també per la comunicació, entre altres aspectes.
El director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica reconeix que les inversions que es faran a Barcelona per acollir la Copa Amèrica es basen en el reaprofitament i, a més, serviran per acollir futures activitats. “Es va tenir en compte el concepte de llegat i de trascendir més enllà de la Copa Amèrica”, apunta Ignasi Armengol.
La connexió entre els mons de la cultura i l’esport trenquen fronteres amb altres persones que visiten l’oferta turística de zones com Catalunya o Espanya. “Es pot teixir una relació entre les persones d’arreu del món expertes en el món de la cultura o en el món de l’esport, entre altres”, admet Salvador Sunyer. A més, reconeix que cal establir relacions entre els empresaris turístics d’arreu del món per crear sinergies.
La mobilitat i el transport
El transport i la mobilitat també és un dels aspectes que s’ha abordat durant la jornada. Per això, la Fundació ha comptat amb les veus expertes del comissionat pel traspàs integral de Rodalies, Pere Macias, i l’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo. Aquesta conversa l’ha moderada el periodista del Diari Ara, Antoni Bassas. El bloc s’ha encetat destacant la rellevància que hauria de tenir el transport ferroviari per fomentar les connexions turístiques.
Isabel Pardo ha destacat que a part de construir infraestructures com les ferroviàries cal abordar la funcionalitat d’aquestes i veure quin és l’impacte que poden tenir en sectors com el turístic.
Pere Macias destaca que a Catalunya caldria impulsar un projecte que permetés connectar tota la xarxa ferroviària amb preus assequibles. A més, ha posat d’exemple llocs on només s’hi pot accedir amb ferrocarril. Destaca que caldria incorporar els trens nocturns a l’oferta ferroviària de la zona de Girona per poder atraure aquest turisme internacional a través d’aquest tipus de transport.
L’expresidenta d’Adif apunta que aquest transport ferroviari, sobretot el d’alta velocitat, permet promoure les estades turístiques de curta estada. Destaca també que les estacions permeten la centralitat en les ciutats on s’instal·len, un aspecte que altres mitjans de transport no poden aconseguir. A més, explica que cal annexionar bé els diversos mitjans de transport públics per intentar descarbonitzar encara més el sector dels transports.
El comissionat pel traspàs integral de Rodalies, coincideix amb Isabel Pardo quan es parla de fomentar els trens nocturns. “Estem ben situats per promoure aquest tipus de trens”, explica Macias. Destaca, però, també que cal “treure-li suc” a l’estructura. Per això, remarca que caldria fer petites modificacions en les estructures i el traçat per impulsar aquest transport per desenvolupar-lo i encarar-lo cap a la promoció del turisme a Catalunya.
Tant Pere Macias com Isabel Pardo han destacat la importància de promoure les connexions a través de les vies ferroviàries d’alta velocitat. Un dels projectes que ha sortit durant el debat ha estat la creació de l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona. Pere Macias ha lamentat també les situacions que s’estan vivint durant els darrers dies a la xarxa de Rodalies.
L’aigua i el turisme
Un dels temes que preocupen a Catalunya és la permanent sequera que s’està vivint durant els darrers mesos. Per això, la darrera taula de la jornada va abordar la rellevància de l’aigua i el turisme amb les veus expertes del director d’AGBAR, Jorge Manent, i el director de la càtedra UNESCO de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jordi Morató. Una taula moderada pel periodista de La Vanguàrdia, Enric Sierra.
Jorge Manent ha recordat que tot i que ha plogut durant els darrers dies, encara ens trobem en una situació greu per sequera i que cal treballar encara per recuperar els nivells normals d’aigua. Jordi Morató ha coincidit amb el director d’AGBAR, ja que ha recordat que el clima mediterrani és un dels que s’ha vist afectat de manera més greu pel canvi climàtic.
Jordi Morató ha destacat que tot i el consum d’aigua que existeix en el sector turístic, s’estan fent passos rellevants per canviar el model i, en definitiva, fer passos cap a un turisme més sostenible. Jorge Manent reconeix que cada cop més ens haurem d’emmirallar cap a països amb un clima més sec i on les sequeres siguin més permanents. Per això, hi ha diversos projectes que s’estan impulsant per poder estalviar aigua.
Jorge Manent afirma que cal evitar repetir la situació que es va produir després de la sequera del 2018, “cal que es fomenti la inversió en infraestructures i projectes per promoure l’estalvi i regeneració de l’aigua”. Jordi Morató admet que a part d’impulsar aquestes inversions cal que els sectors col·laborin entre ells per promoure aquest estalvi d’aigua. Tots dos reconeixen, però, que fan falta solucions estructurals.
El relat de la jornada ha acabat amb la reflexió del conseller de Recerca i Universitat del Govern de Catalunya i patró de la Fundació Jordi Comas, Joaquim Nadal, on ha destacat que el TTS ha anat guanyant any rere any força, interès i utilitat, tant per als ponents que s’hi uneixen com en els temes que s’hi treballen.
