Una de les tendències vinculades a la població és l’augment notori de la mitjana d’edat dels habitants dels diferents municipis. El Baix Empordà no és menys, tampoc, en aquest cas. Segons el que il·lustren les dades de la Diputació de Girona, la població baixempordanesa ha envellit pràcticament 0,7 anys en un lustre, passant d’una mitjana de 43,75 anys el 2013 a 44,42 aquest 2017. Paral·lelament, una altra estadística que mostra aquest augment de l’edat mitjana és l’índex d’envelliment, que és el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. Aquest s’expressa en tant per cent, i el 2017 ha arribat al 141,05%, el que implica que, per cada menor de 15 anys, hi ha 1,41 persones que superen la franja dels 65 anys.
Un augment considerable
L’increment en 5 anys de la mitjana està marcat per l’interval que va entre el 2014 i el 2015, quan es va passar de 43,78 a 44,12. De fet, també coincideix amb un destacat augment de l’índex d’envelliment, que entre 2013 i 2014 havia baixat, però entre 2014 i 2015 va fer la transició de 127,94% a 134,59%. Podeu trobar la informació completa a aquests gràfics:
[infogram id=”edat-mitjana-poblacio-baix-emporda-1h7g6kkp8r906oy?live”]
FONT: Diputació de Girona
Foixà i Fontanilles, al capdavant
Qui encapçala la llista d’edat mitjana de població del 2017 són Foixà i Fontanilles, amb 50,4 anys. Completa el “podi” Colomers, amb 49,7 anys. La diferència respecte a l’any 2013 és prou significativa, ja que aleshores qui tenia la població més envellida era Colomers, amb 48,7 anys. Foixà (48,5 anys) i Garrigoles (48,3 anys) eren els municipis que trobàvem immediatament al rànquing de l’edat mitjana poblacional. Aleshores, cap municipi superava els 49 anys, i ara Foixà i Fontanilles estan per damunt dels 50 anys. Sobre Fontanilles, cal indicar que l’índex d’envelliment se situa al 346,15%, una xifra molt alta que posa de manifest que, per cada jove, hi ha gairebé 3,5 majors de 65 anys.
15 municipis, amb més de 45 anys d’edat mitjana de la població
Més enllà de Foixà, Fontanilles i Colomers, són uns altres dotze municipis els que van per damunt del llindar dels 45 anys: Jafre (47,3 anys), Garrigoles (47,1 anys), Parlavà (46,7 anys), Torrent (46,7 anys), La Tallada d’Empordà (46,1 anys), Vilopriu (46 anys), Pals (45,6 anys), Begur (45,5 anys), Verges (45,5 anys), Regencós (45,4 anys), Rupià (45,1 anys) i Palau-sator (45 anys).
Les cinc localitats més “joves”
Aquest 2017, els cinc pobles que presenten una població més jove en relació a les altres localitats baixempordaneses són Santa Cristina d’Aro (41,5 anys), Palafrugell (41,4 anys), La Bisbal d’Empordà (40,7 anys), Ullà (39 anys) i Vall-llobrega (38 anys). Aquests mateixos cinc municipis són els únics que mantenen un índex d’envelliment inferior al 100%, que és superior en 31 casos.
Aquest és el compendi de dades per cada municipi i que il·lustra la mitjana d’edat dels exercicis 2013 i 2017:
[infogram id=”edat-mitjana-per-poblacions-1ho16v3l5jqx4nq?live”]
FONT: Diputació de Girona
Del 2017, es desprèn que ja només Ullà i Vall-llobrega estan per sota de la barrera dels 40 anys.
Les variacions més impressionants
En el transcurs d’aquest quinquenni, alguns pobles han registrat ascensos de la mitjana que es podrien considerar meteòrics. N’és un clar reflex Fontanilles, que en un lustre ha incrementat en 5,1 anys la mitjana. Un altre exemple és Ullastret, amb 2,3 anys més; o Mont-ras, amb 2,2 de més. En conjunt, fins a 28 municipis són els que han vist augmentada la seva edat mitjana poblacional.
Més positivisme, en canvi, s’albira a Serra de Daró, on han aconseguit rebaixar la mitjana en 2,5 anys; a Vilopriu, s’ha reduït en 1,8 anys o a La Pera, en 1,6 anys.
Els municipis amb menys habitants, els més envellits
Les primeres nou posicions del rànquing dels pobles amb major edat mitjana dels habitants estan ocupades per localitats que no arriben als 500 habitants. No és fins a la desena posició quan trobem un municipi de més de 2.000 habitants, com és Pals, o l’onzena, de Begur, que gairebé en té 4.000. En relació als que superen els 10.000 ciutadans, el més envellit és Palamós, seguit de Calonge i Sant Antoni. La capital comarcal, la Bisbal d’Empordà, és la més “jove” d’entre les ciutats baixempordaneses (es considera ciutat als pobles amb més de 10.000 habitants).
Paradoxalment, sobta el cas d’Ullà i Vall-llobrega, que no superen els 1.200 habitants. La raó podria trobar-se en el ràpid creixement urbanístic i la seva competitivitat al mercat d’habitatges, que atrau un públic més jove.
Una vegada es constaten les dades, caldrà observar cap a on orienten les diverses administracions les polítiques públiques per aturar aquest envelliment progressiu de la població.
