L’edificació ha crescut un 17% a les comarques gironines i ja suma tres semestres consecutius d’increment. Segons recullen les dades del Col·legi d’Arquitectes (COAC), entre gener i juny a la demarcació s’han visat 1.259 expedients, que sumen una superfície de 372.048 metres quadrats. Tot i que l’obra nova continua tenint més pes, el balanç posa de relleu que la rehabilitació s’ha impulsat. Perquè els 112.745 metres quadrats de reformes que s’han visat suposen fins a un 32% més en comparació amb el mateix període del 2021. El president dels arquitectes gironins, Marc Riera, espera que aquest augment “es mantingui” -i que els fons Next Generation hi ajudin- perquè “continua essent molt necessari” un canvi en la cultura de la rehabilitació.
El balanç del Col·legi d’Arquitectes analitza les dades dels projectes d’execució; és a dir, aquells que són obligatoris per poder començar tant obra nova com rehabilitacions. D’entrada, l’estudi confirma que el sector continua recuperant-se després de la sotragada que va viure arran de l’esclat de la pandèmia. Perquè de fet, a les comarques gironines, l’edificació ja suma tres semestres consecutius de creixement.
Per posar-hi dades, entre gener i juny del 2022 els arquitectes gironins han visat 1.259 expedients, que sumen 372.048 metres quadrats. En comparació amb el mateix semestre del 2021, la superfície visada ha crescut un 17,58% (aleshores, era de 316.409 m2). I si es tira enrere fins al 2019, el darrer any prepandèmia, aquest increment puja fins al 22,75% (303.098 m2).
Per comarques, aquelles on s’ha visat més superfície són el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. De totes maneres, l’estadística també posa en relleu que el Gironès, a diferència de la resta de la demarcació, perd superfície visada en comparació amb el primer semestre del 2021 (de 86.378 m2 ara passa a 76.241).
Per als arquitectes, això és conseqüència dels efectes de la pandèmia. “L’any passat van créixer els projectes de blocs de pisos a la rodalia de Girona, segurament arran de la crisi sanitària, que va potenciar espais menys densificats a l’entorn de grans ciutats”, explica el COAC.
Si en comptes de mirar comarques es posa la lupa damunt els municipis, Girona, Platja d’Aro, Vidreres i Begur són aquells que durant el 2022 sumen més superfície visada (aquí, s’hi inclouen tots els usos). A Girona, en destaquen dos blocs de pisos de més de 5.000 metres quadrats; a Platja d’Aro, més de 10.000 metres quadrats d’ús hoteler; a Vidreres, la mateixa superfície per a ús industrial, i a Begur, fins a 38 expedients gran part dels quals són per a projectes de menys de 500 metres quadrats (és a dir, cases).
987 habitatges nous
A les comarques gironines, l’obra nova continua representant el gran pes del sector. Del total de superfície que han visat els arquitectes, 251.420 metres quadrats són per a construccions que s’aixecaran des de zero. En comparació amb el primer semestre de l’any passat, és un 14,53% més. Un percentatge que creix fins al 36,14% si es posa en relació amb el 2019.
De retruc, també creixen els habitatges nous. Aquest primer semestre, els arquitectes gironins n’han visat 987 (un 11,27% en comparació amb l’any passat, i un 43,25% més en relació amb el 2019). Més de la meitat d’aquestes promocions se situen al Gironès (281 pisos i cases), al Baix Empordà (190) i a la Selva (154).
Pel que fa a aquells projectes d’obra nova d’ús no residencial, durant el primer semestre els arquitectes han visat projectes que sumen una superfície de 54.451 metres quadrats (un 53,78% més que l’any passat). En aquest cas, les comarques que encapçalen la llista són l’Alt Empordà, el Gironès i el Baix Empordà. “Per tipologies, destaca l’augment de superfície corresponent a hostaleria, amb dinou projectes al conjunt de la demarcació”, subratlla el COAC.
La rehabilitació s’impulsa
De l’estadística d’aquest primer semestre, però, sobretot allò que en destaca és el comportament de la rehabilitació. Perquè a les comarques gironines, aquest 2022 la seva superfície visada ha arribat a créixer fins a un 32,57% en relació a l’any passat (i ara se situa en 112.745 metres quadrats). La rehabilitació, doncs, s’impulsa i això també es deixa notar en el pes que té en relació a l’obra nova (que del 13% del primer semestre del 2021 ara s’enfila fins al 31%).
Per comarques, aquelles que sumen més superfície de rehabilitació -aquí, no es tenen en compte petites reformes- són el Baix Empordà, el Gironès i l’Alt Empordà. I els municipis, Sant Antoni de Calonge, Girona i Begur.
El president de la demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, posa en relleu que, a banda de Girona, “en el conjunt de Catalunya les dades s’acosten per primer cop a les del 2019”. Riera es mostra caut, però, en espera del què passi durant aquesta segona meitat d’any. “Malgrat la inflació i l’encariment de costos, les mesures preses per contrarestar els efectes de la guerra a Ucraïna, els fons Next Generation i les condicions favorables de finançament haurien d’ajudar a què no hi hagi un impacte negatiu”, valora.
“De totes maneres, hem de ser prudents i esperar a veure les dades del segon semestre per constatar aquest creixement”, indica. El president del COAC Girona, a més, insisteix de nou en què continua essent “molt necessari” impulsar més la rehabilitació. Espera que la tendència d’aquest primer mig any tingui continuïtat, i sobretot confia que els fons Next Generation contribueixin al canvi (tot i que moltes de les obres que afavoriran no siguin de visat obligatori).
“Cal conscienciar el conjunt de la ciutadania de la necessitat de fer un manteniment als edificis”, indica. “Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament, eficiència energètica encara és el repte pendent, i més en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents”, hi afegeix Marc Riera.
“A Catalunya, i per extensió a les comarques de Girona, tenim un parc edificat dels més antics d’Europa, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional dels recursos i l’eficiència energètica dels edificis”, lamenta el president dels arquitectes gironins. “Per això, fa temps que insistim en el protagonisme que pot tenir l’arquitectura i el sector de la construcció en la necessitat de rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions”, conclou.
