Si fóssim ciutadans d’un país lliure i poguéssim escollir el nostre futur, una de les primeres accions que crec que hauríem de prendre en consideració per motius econòmics i ecològics hauria de ser la legalització de la marihuana. Val, relaxeu-vos, i permeteu-me que exposi els meus arguments.
Catalunya, i en particular el nostre Empordà, ja és de per sí un productor de primer ordre, fet que no canviarà tot i les constants batudes policials, que només arriben a llepar la punta de l’iceberg i, en general, només afecten a petits productors, però gairebé mai ni tan sols arriben a fer pessigolles a les grans màfies distribuïdores del negoci. Màfies, per cert, que són el resultat directe de la il·legalització i la clandestinitat resultant. Un cop legalitzat el negoci, dites màfies passarien a convertir-se en empreses solvents, tal i com passa amb les bandes armades que, un cop legalitzades, es converteixen en exèrcits estatals. Però tornant a l’economia, els costos de tot aquest sistema de persecució i repressió (policies, judicis, presons, etc) són certament elevats i no reporten cap benefici a la societat. La salut, em diran alguns. D’acord, però la salut no impedeix que el tabac o l’alcohol siguin plenament legals. I tots sabem com va acabar la Llei Seca nord-americana.
Amb la legalització, a més, donaríem ales a un sector primordial per a la nostra economia i per al futur del planeta com és la nostra pagesia. Tindrien a l’abast un negoci que és rendible molt més enllà de l’ús recreatiu de la marihuana perquè, de fet, el cànem és el porc dels vegetals: d’aquesta planta se n’aprofita absolutament tot. Els seu ús per part de la indústria tèxtil i de cordilleria és ancestral, i darrerament si suma la indústria farmacèutica, pels alts poders medicinals de la planta, amb usos tant sensibles com la lluita contra el càncer.
No seríem els primers en legalitzar la marihuana ni, per descomptat, en seríem els últims, però convertir-se en una de les primeres potències en aquest camp ens donaria molts avantatges com a país. Donaríem una alternativa ecològica a l’insostenible monocultiu del turisme de masses tan nociu pel territori, i al seu voltant es generaria tota una indústria auxiliar que donaria als nostres fills i filles una possibilitat de futur que ja no pot oferir-los el sistema tradicional.
Pensem-hi i, ah, per si algú ho pensa, no, no he escrit aquest article fumat.
Temps de lectura: 2 minuts
