No sabem pas la sort que tenim a l’Empordà. Heu estat mai a la Segarra? Allò sí que és una comarca de pagès i no la nostra. Per molt que ens puguem queixar del turisme, de tantes urbanitzacions i molèsties al mes d’agost, és bo recordar que tenim molta sort.
El White summer market, us agradi o no, a la Segarra és impossible. Una ràdio com Ràdio Capital també seria impossible a la Segarra. Per no parlar dels festivals estiuencs de música, les fires i festes variades que ens omplen els mesos de calor.
La discussió entre ecologisme i creixement urbanístic, que per força hem tingut, ens ha servit per alertar dels perills, que en molts casos s’han traspassat, i alguns nyaps urbanístics ens els hem hagut de menjar amb patates, però l’augment de població i d’ingressos que durant anys va portar i segueix portant el turisme ens permet tenir uns serveis i una oferta de lleure que a qualsevol comarca de pagès no seria possible.
Som en un lloc que sense tenir les molèsties de la vida urbanita tenim molts dels avantatges de la ciutat.
Ja sabem que l’estiu es fa pesat, que s’hi concentren el 80% de les activitats, ja sabem que tota la xoriçada (amb perdó) quan arriba omple qualsevol racó, però la bellesa del nostre entorn i la tranquil·litat que ens dóna l’Empordà la resta de l’any no es paga amb diners. Bé, sí que es paga amb diners, amb els diners que any rere any i per acumulació ens deixa el turisme.
