No és casual que en poc menys d’una setmana al portal de notícies de Ràdio Capital hi podeu trobar tres publicacions que parlen (entre d’altres coses) sobre l’accés a l’habitatge.
Per una banda podeu recuperar el comentari de’n Martí Sabrià, abans màxim exponent del sector turísic de casa nostra i una de les veus més acreditades del país, en la matèria, on demana, entre d’altres, que no s’autoritzi ni un sol habitatge turístic més. En segon lloc, l’entrevista que jo mateix vaig fer a l’Alcalde de Pals, Carles Pi, on explica que el poble té una assignatura pendent en matèria d’accés a l’habitatge, sobretot per a la gent més jove i finalment, un reportatge que ha elaborat la periodista Paula Brines on explica, amb dades, com resulta cada vegada més complicat poder viure al Baix Empordà i ho il·lustra amb exemples com aquests: A Palafrugell hi ha 200 habitatges turístics disponibles, per només 10 de llarga durada. A les seves platges la cosa es dipara a 800 de turístics per 20 de llarga durada. A Palamós són 400 per 20 o a Sant feliu la cosa s’enfila a 500 per 30.
Algú podria dir que això és cosa de les zones turístiques i segurament té raó, però el Baix Empordà té la situació que té i poden passar dues coses per satisfer la demanda.
- Acabem de trinxar el territori litoral construïnt tant com es pugui o permetins els POUMS diversos o bé
- Comencem a regular (A.K.A denegar) noves llicències d’habitatge turístic fins que no es pugui re equilibrar una mica més la balança.
No entomar aquest problema des d’una òpitica comarcal pot fer que, una vegada la primera línia ja estigui rebentada, el virus s’estengui a pobles d’interior i de fet, al debat electoral que es va fer a Ràdio Capital sobre la Bisbal, aquest ja és un tema que va posar-se damunt la taula. És per això que més enllà dels diferents plans locals d’habitatge que alguns alcaldes i alcaldesses ja han dit que volen començar a estudiar, cal que la mirada sigui global del conjunt de la comarca.
És cert que el Consell Comarcal no té competències en la matèria i que tot plegat pot esdevenir en un xoc d’interessos entre les diverses (i legítimes) mirades de cada poble, però si el Consell Comarcal vol reivindicar-se com a institució, més enllà de ser qui gestiona alguns serveis, la carpeta de l’habitatge podria ser una de les escomeses que entomi en aquest mandat, fent el que s’espera d’una institució dirigida per polítics: Política.
I en aquest cas, tractant-se d’una cosa inaccessible, cara i essencial, com és l’habitatge és mandatori que l’estratègia a mig i llarg termini sigui el més compartida i negociada possible. Diria que ara és el moment, però em fa l’efecte que ja anem una mica tard.
Reportatge: Viure al Baix Empordà es complica: hi ha poca oferta i els lloguers són molt alts
