La nostra també és terra de joies. En tenim una col·lecció de totes mides, colors i varietats, …amagades en molts racons.
A qualsevol lloc d’aquest Empordanet hi ha algú singular amb algun tema.
En aquesta era on tenim tanta necessitat de voler ser com aquell que surt a la tele, a la radio o a les revistes i d’idolatrar-lo, encara hi ha qui es manté dins la discreció del seu ser cultivant des de les profunditats l’autenticitat del què és i del què fa.
Mirem on mirem hi ha perles d’aquestes que us parlo: el món de la cuina està farcit de cuineres i cuiners que fan gaudir dia a dia als familiars més exigents. Qui no ha sentit a parlar de la mare que fa un arròs espectacular o l’avi que fa la millor escudella del món; la remeiera que prepara els seus olis per guarir patacades, el “curandero” que cura espatllats; aquell home aficionat que toca molt bé l’harmònica o la Sra. que té una veu molt bonica pel cant; el pagès que cultiva varietats antigues de les seves pròpies llavors; el pescador de nansa; l’artesà insòlit que manté mètodes ancestrals; l’escriptor aficionat o la poetessa que fila paraules sense ser filòlegs ni entendre-hi massa,… m’imagino que a tots els racons de món en trobaríem però el nostre Empordà n’hi ha uns quants!
Algun dia m’agradaria obrir el cofre dels tresors i presentar aquestes personalitats perquè considero que es mereixen un bon reconeixement, ja només per haver-se passat part de la seva vida amb aquests talents endreçats.
