Quan a les darreries del segle XX s’anunciava el nou món per venir que suposaria la irrupció d’internet i les aleshores anomenades noves tecnologies, es parlava que entràvem de ple a l’Era de la Informació i la Comunicació. La revolució digital ens havia de dur a tenir accés gratuït i il·limitat a qualsevol font de coneixement humà, convertint-nos en una espècie encara més avançada. L’obscurantisme, la ignorància, tot havia de ser deixat enrere i superat per la nova revolució de codi binari.
I a fe que ho ha sigut, una revolució, a l’alçada del domini del foc o de la invenció de la roda. Hi ha un abans i un després, d’aquesta revolució. Els que ja tenim una edat hem sigut testimonis privilegiats d’aquest moment irrepetible de l’evolució humana; nosaltres, que vam néixer en un món analògic, morirem en un món digital. I, amb nosaltres, els últims vestigis d’aquella època.
No soc pas vingut a dir que els temps passats foren millors, Déu me’n guardi. Però ara, unes quantes dècades després d’aquelles promeses del Nou Món, es interessant fer la vista enrere. Què n’ha quedat, de tot allò?
És cert que les noves tecnologies ens han donat la possibilitat d’accedir a qualsevol coneixement, però això ha anat lligat de manera indissoluble amb la pròpia naturalesa humana. Què vol dir? Doncs que en societats tan jerarquitzades com les de la nostra espècie, la nova revolució s’ha utilitzat de manera jeràrquica: la informació segueix estan en mans d’aquelles persones que ocupen els llocs superiors de la piràmide, ja que aquesta continua essent un element primordial per mantenir-se o arribar-hi.
Als estrats inferiors de la piràmide la revolució també hi ha arribat, es clar. Però no en forma d’informació, sinó de percepció. Avui, com a l’Edat Mitjana, un rumor o una notícia inventada pot tenir tant de poder com la pròpia veritat. El que s’ha transformat profundament és l’àmbit de difusió, que internet a universalitzat de manera instantània. Per això, en ple segle XXI, hi ha humans suposadament avançats que creuen que la Terra és plana, o que tenen una teoria conspiranoica per a tot, perquè podem fer tantes revolucions tecnològiques com vulguem, però encara no hem deixat de ser humans.
