Avui tinc ganes de parlar de les colles, de les associacions, de les agrupacions, dels col.lectius, dels grups, dels equips, d’aquelles persones que només perquè volen s’uneixen una, dues, tres o quatre vegades a la setmana, i fan coses.
Fan coses vol dir que fan coses importants com buscar solucions pels refugiats, o coses més banals com tiberis i calçotades. Parlo de gent que es mou per causes nobles o per causes més divertides, o per amor a l’art. Ja sigui per cantar “oh sole mio”, per protestar per la hipoteca o per millorar entre tots un poble,… gent que fa coses com ser voluntaris i protegir els altres, o com reunir i exhibir motos antigues o compartir aficions. O simplement colles, com en la que jo estic, que no té rival de tant bé com ho fan tot.
És molt important que la societat civil estigui ben organitzada en colles, en grups, en col.lectius, és una bona salut de la societat que sovint passem per alt, i que quan funcionen bé, tot es fa bastant més fàcil.
Que funcionin els clubs, les associacions, l’esperit de col.laboració, trobo que enalteix la societat, li dóna un sentit més trascendent.
És el que es coneix com a teixit associatiu, i és important que estigui ben present a la vida d’una ciutat.
Fixem-nos, ara que ve carnaval, el paper importantíssim, transcendental i únic de les colles. Sense elles és evident que no hi hauria la festa, o no almenys com l’entenem. Però és igual el tema que tractem, si hi promou un grup humà, singular i plural alhora, segur que funciona: col.lectius com castellers, jugadors de botifarra, balladors de yenka, clubs d’escacs, lectors de llibres, associacions de tertulians o clubs de bevedors d’orujo.
M’agrada el concepte de grup, de colla, d’associació, entitat o digueu-li com vulgueu. M’agrada, en general, la forma de funcionar que tenen aquests grups humans. Les reunions que fan, les trobades informals, al bar amb la cervesa i les olives.
Perquè sempre hie pensat que la gent, si fa pinya, guanya.
I aquests dies tinc esperit guanyador, gràcies a la meva colla!
