El 2024 ha estat un any clau per al sector de la construcció a la demarcació de Girona, que ha tancat amb 2.076 habitatges visats. Aquesta xifra, segons el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, és la segona millor des del 2008, només superada pels 2.388 habitatges registrats l’any 2023. Tot i el descens del 13%, l’activitat constructora mostra una tendència a l’alça en comparació amb el 2021 i 2022, amb augments del 23% i 26%, respectivament.
Els projectes es concentren principalment al Baix Empordà i la Selva, on es detecta una clara preferència per habitatges unifamiliars de dimensions reduïdes, generalment inferiors als 500 metres quadrats. Girona ciutat, com és habitual, lidera el rànquing de municipis amb més visats, seguida de localitats com Palamós, Calonge i Castell-Platja d’Aro. Aquestes zones, majoritàriament costaneres, continuen sent atractives per a la construcció d’habitatges destinats a segones residències o a un públic que busca qualitat de vida.
Segons Marc Riera, president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona, el sector es troba estabilitzat després dels anys de pandèmia, però encara està “molt lluny” dels nivells d’edificació d’abans de la crisi econòmica de 2008. Riera destaca que la construcció de grans promocions és residual i que el mercat gira entorn de petits projectes d’obra nova, sovint impulsats per particulars.
Habitatge protegit, un repte pendent
Un dels principals dèficits que arrossega la demarcació és la construcció d’habitatges de protecció oficial. Durant el 2024, només s’han visat 12 habitatges d’aquest tipus, una xifra que no reflecteix la totalitat de les promocions públiques, ja que no sempre requereixen visat.
No obstant, Riera lamenta que aquestes dades evidencien una manca de voluntat per augmentar el parc d’habitatges assequibles. Per revertir la situació, confia en les polítiques impulsades pel Govern català i en les exempcions fiscals proposades pel Govern espanyol, que haurien de permetre incrementar les promocions d’habitatges protegits en els pròxims anys.
La rehabilitació
Una altra problemàtica destacada pel Col·legi d’Arquitectes és la baixa incidència dels projectes de rehabilitació. La majoria dels edificis residencials de la demarcació són considerats obsolets, amb mancances greus en eficiència energètica i accessibilitat. Els fons europeus Next Generation, que havien de promoure la renovació del parc residencial, no han tingut l’impacte esperat a Girona.
Segons Marc Riera, els problemes burocràtics han frenat molts projectes, i alerta que és urgent abordar aquesta situació per garantir una adaptació dels habitatges a les necessitats actuals. “Des de la Demarcació de Girona en fem un seguiment constant per intentar reduir aquests terminis. Ens reunim periòdicament amb ajuntaments de la província que presenten retards superiors a sis mesos per establir una col·laboració més fluida entre els tècnics municipals i els arquitectes. També oferim solucions com la implantació dels Informes d’Idoneïtat Tècnica, una eina que pot simplificar la revisió tècnica i escurçar el temps d’espera”.
