Les companyies de dansa urbana amateurs es topen amb moltes dificultats per inserir-se al circuit professional; critiquen que és senzill poder competir, però que “costa molt programar espectacles”. Per combatre aquesta realitat, tres professionals amb escoles a diferents localitats de la Selva van impulsar l’any passat el festival SÓC, dedicat a la dansa urbana i de fusió. I aquest dissabte han repetit proposta amb la celebració de la segona edició. Una de les promotores del SÓC és Jèssica Cuenca, que detalla que l’objectiu del festival és “acostar aquest tipus de dansa al públic i professionalitzar-la”. Ho fa des de l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, amb l’actuació de 200 ballarins d’onze companyies del territori.
A més, aquest any han afegit una proposta al festival: oferir gratuïtament actuacions al carrer. Segons detalla Cuenca, aquesta idea “neix del convenciment que la gent desconeix el que fem i en té una idea estereotipada”. D’aquesta manera, i perquè tothom pugui acostar-s’hi sense necessitat de pagar els deu euros de l’entrada per accedir a les actuacions que es fan dins l’Auditori del Teatre Espai Ter, el festival ha sortit a l’aire lliure. Aquestes actuacions s’han fet a la plaça de la Vila, amb la participació de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Torroella, a més d’una classe oberta de swing i activitats lúdiques i d’animació.
Les companyies que han participat en l’espectacle dins el teatre, s’hi ha desplaçat des de diferents punts del territori per oferir estils urbans molt variats en aquest festival gairebé únic. “Aquest any molts han apostat per no participar en les competicions habituals i venir al SÓC”, assegura Cuenca. La gran majoria ho han fet amb una aposta pel hip-hop, però també s’hi ha pogut veure waacking, popping, locking o fusió de dansa urbana amb contemporània. Cuenca ressalta que “és bo dur alguns d’aquests estils a l’escenari perquè s’estan perdent”. En total, hi han participat uns 200 ballarins d’onze companyies catalanes: Dancescape, Dreamers, Boogie Squad, Fabulous Funkers, SN Company, Be Human Then Dancer, Komorebi, KiDancers, Tempo Centre de Dansa, The Wonders i Ke-Rule Dance Company.
Cadascú tenia sis minuts per oferir un espectacle que, a part de ser complex de moviment, transmetés algun missatge. En el cas de l’escola de Jèssica Cuenca, ‘Like a dream, centre de dansa’, l’aposta ha estat explicar la història dels migrants que es veuen obligats a travessar el mar. Altres han optat per parlar de les etiquetes que posem a les persones, de la discriminació trans o de la figura de la mare.
Finalment, la clausura del festival ha anat a càrrec d’una companyia professional. L’any passat ja es va fer així, amb la participació de Cia ROOTS dirigida per la ballarina i coreògrafa Ruth Prim i enguany, ha estat el tron de Cia. KAMPAI. “L’objectiu és que els ballarins amateurs tinguin referents i vegin que la dansa urbana també pot ser cultura”, afirma Jèssica Cuenca.
Objectiu professionalitzador
Les fundadores del festival SÓC són Susana Ros, de l’escola ‘Wondernau, la nau del moviment’; Laura Raide de ‘Tempo, centre de dansa’ i Jèssica Cuena de ‘Like a dream, centre de dansa’. Totes tres escoles es troben a la comarca de la Selva (Santa Coloma de Farners, Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva, respectivament). L’objectiu d’aquest festival, des de l’inici, és el de “professionalitzar la dansa urbana”. “Crèiem que si fomentàvem que hi hagués un context que promogués les companyies de dansa urbana, permetria a les escoles enfocar-se cap a fer espectacles més que competicions”, detalla Cuenca, que està convençuda que “competir permet créixer els ballarins, però no guanyar-s’hi la vida”. Per això, el SÓC vol apostar per “crear espectacles i promoure una trajectòria professional més llarga”.
Un objectiu que comparteixen moltes escoles de dansa urbana, que hi participen. Un exemple és Dancescape Studios, de Lleida, que és un dels tres primers centres a Catalunya que imparteix el grau mitjà de ‘Tècnic de danses urbanes’ que la Generalitat de Catalunya ha estrenat aquest curs. La cap d’estudis d’aquesta escola de dansa, Ainara Prieto, explica que “és un gran pas que s’hagi reconegut la dansa urbana acadèmicament”. I detalla que els estudiants “treballen molts a fons” aprenent des de diferents estils de ball, a anatomia o anglès.
Sobre el SÓC, Prieto ressalta la importància de “demostrar que per veure dansa urbana també es pot pagar una entrada”. En aquesta línia, insisteix a dir que, actualment, “es percep com un complement d’artistes de renom que tenen ballarins de dansa urbana al darrere, però que és cultura per si sol”. I detalla que, com ja va passar amb la dansa contemporània “que ara s’ha fet lloc als escenaris”, s’ha de fer entendre a la societat que la dansa urbana també és cultura.
Amb tot, enguany el SÓC va exhaurir les entrades disponibles una setmana abans de l’espectacle. “L’any passat la gent venia més a cegues, i aquest any estem molt contents de la bona rebuda que hem tingut”, comparteix Cuenca, que confessa que ja preparen novetats per la tercera edició.
Galeria
