Les eleccions europees del 9 de juny han deixat uns resultats amb diferents lectures. D’una banda, en clau europea, l’extrema dreta s’ha quedat a mitges, donat que els partits que tradicionalment han sigut centrals en el Parlament Europeu, ho continuaran sent, ja que populars, socialistes i liberals sumen la majoria de la cambra. I l’extrema dreta, tot i que ha pujat substancialment, es queda per sota de les expectatives, però amb clara capacitat d’influir. Per altra part, si analitzem els resultats en clau estatal, observem que als dos estats importants del la UE, França i Alemanya, els vots d’extrema dreta han sigut molts. Davant aquest escenari la UE s’ha de plantejar com encarar el futur immediat i concretar el marc quinquennal que marcarà el nou govern. Ja s’apunta que s’haurà d’impulsar l’autonomia estratègica, apostant per una defensa europea, per una industria capaç de produir els productes que donin resposta a les necessitats bàsiques de les empreses, com produir xips, i de la ciutadania, com productes sanitaris. A més de no descuidar les polítiques per una economia que eviti desigualtats i sigui integradora, i apostar per comunitaritzar les polítiques d’immigració i energia, i sense descuidar els objectius contra el canvi climàtic. Necessitem que els 450 milions de ciutadans europeus puguin viure amb dignitat i que les empreses, que sostenen prop del 20% del comerç mundial, tinguin un escenari que els permeti competir amb les altres àrees importants del planeta. Convé una reacció, convé més Europa.
