Les tres empreses que conformaran el parc eòlic marí experimental al golf de Roses (Alt Empordà) confien que la plataforma estigui en marxa el 2026. Així ho han indicat els responsables de les tres companyies -Sener, X1 Wind i Esteyco- en un acte al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, on han coincidit l’endemà de publicar-se els projectes que formaran part de la plataforma d’assaig coneguda com a Plemcat. Els enginyers han assegurat que és un “repte” que tot estigui operatiu d’aquí a dos anys perquè els objectius són “molt ambiciosos” i han alertat que si les administracions allarguen els terminis de les subhastes i les licitacions, els inversors poden perdre l’interès en el desenvolupament de l’eòlica marina.
La plataforma Plemcat ha d’estar construïda abans del desembre del 2025. Ara bé, això no implica que a partir d’aleshores pugui començar a funcionar perquè calen els permisos de diferents administracions. El responsable d’eòlica de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i director tècnic del Plemcat, Jose Luis Domínguez, ha detallat que mentre que la Generalitat és qui gestiona la plataforma, els permisos relacionats amb els recursos marins corresponen a l’Estat.
En relació amb els terminis administratius, han recordat que el govern espanyol va publicar a finals del 2021 el full de ruta sobre el desplegament de l’eòlica marina, però encara resta pendent concretar algunes qüestions que permetin la posada en marxa real d’aquesta tecnologia. En qualsevol cas, el Plemcat serà una plataforma d’assaig, una mena de laboratori de proves del que seran els futurs parcs eòlics marins, segons han remarcat els enginyers i tal com explica el director de l’eòlica marina de Sener, Sergi Ametller.
Amb el Plemcat com a punt de partida, els enginyers han aprofitat per ressaltar el potencial que té l’eòlica marina i han assegurat que el seu creixement és “molt esperançador”. Així mateix, han explicat que la majoria dels parcs eòlics que actualment funcionen al món s’ubiquen al nord d’Europa per qüestions tècniques relacionades amb la profunditat del fons marí.
A Catalunya, el Plemcat compta amb una inversió de 80 milions d’euros, que seran tots públics -30 milions provinents de l’Estat i els 50 restants per part de la Generalitat-. El director tècnic de la plataforma ha plantejat la possibilitat que un cop la infraestructura sigui una realitat, l’energia que se n’obtingui la gestioni l’Energètica, la companyia pública de la Generalitat, i ha assegurat que el projecte s’està duent a terme “parlant amb el territori”.
