Ara que està tan de moda aquest tema d’anar-nos a reparar quan estem espatllats al Hospital i que hi ha tant d’interès en què no ens en oblidem, seguint la mateixa dinàmica, perquè no construïm més hospitals d’eines, aparells, objectes de tot tipus que s’espatllen.
Resulta que quan es malmet o es trenca una part per més petita que sigui de qualsevol aparell, val menys comprar-ne un de nou que canviar o reparar la part afectada per què és més cara l’hora de la persona que ho arregla que un aparell nou. Però això no té cap ni peus, el mateix sistema està posant pals a les rodes: es dificulta trobar els recanvis i ara ja ens hem acostumat a llençar qualsevol cosa quan comença a fallar. Així ens trobem davant de muntanyes d’ordinadors, neveres, joguines, estufes, aparells,… llençats i això també passa amb les cassoles sense nansa, les sabates de sola gastada, la roba descosida, qualsevol automatisme del vehicle,…
Per reduir el llençar exagerat ens podem reinventar i crear aquests “espais de REPARACIÓ” d’aparells de cuina, d’objectes, d’aparells electrodomèstics i tornem a cosir, a arreglar la nansa de la cassola, la tira de la cortina, la pota de la cadira, posem la sola nova a les sabates i així aconseguir ressuscitar o almenys allargar vides anul.lant l’obsolescència programada o data de caducitat obligatoria que porta de sèrie. A veure si en un futur proper surten com bolets els hospitals empordanesos d’aparells, de joguines, de cotxes, de mòbils,… i a més d’encaminar-nos cap al Residu Zero activem amb una altra mirada la microeconomía km0 de l’Empordà.
