Aquest dissabte, 21 d’abril, tindré el goig de presentar el darrer llibre de Josep M. Terricabras al Museu del Suro de Palafrugell. Es titula Allò que som i ens proposa reflexionar, amb calma i rigor, sense prejudicis, sobre qüestions tan properes i essencials com la veritat i la mentida, la consciència, la felicitat, el poder, la identitat, la tolerància, els valors o la mort.
Vaig conèixer en Terricabras fa 30 anys, quan vaig començar la carrera de filosofia a la universitat de Girona (llavors Col·legi Universitari) i ell impartia l’assignatura de Lògica. En cursos posteriors també va ser el meu professor d’Ètica i de Filosofia Contemporània. Més enllà del contingut de les classes o dels exàmens, recordo el tarannà que hi imprimia a tot, la complicitat que cercava amb els alumnes, la manera com ens estimulava o, fins i tot, ens provocava per tal que ens miréssim les coses amb uns altres ulls. Vull dir que s’obstinava a obrir-nos els ulls, ens convidava a ser crítics, a raonar i enraonar amb llibertat i precisió, a argumentar amb solidesa, sempre lluny dels dogmatismes i els tòpics.
Ara, en el seu darrer llibre, hi redescobreixo, com no podria ser d’altra manera, la fidelitat a aquell tarannà crític, obert, qüestionador, lliure, que pretén ajudar-nos a entendre el món i a entendre’ns a nosaltres mateixos, que en som part indestriable. Però tot plegat, com exposa molt bé en Terricabras, passa per analitzar i polir el nostre llenguatge, perquè és el que ens fa humans. Vivim en el llenguatge i amb ell intentem entendre el que ens envolta. Per això justament, ens recalca allò que sempre ens recalcava als alumnes, que la filosofia no és una matèria abstracta i reservada als iniciats sinó «que està al servei de la vida i reflexiona sobre la vida gairebé com a obra d’art».
