El reforç per les muralles del poblat ibèric d’Ullastret està en stand-by. La Generalitat ha decidit suspendre la licitació de les obres perquè es vol replantejar el projecte de restauració d’aquest indret, com ha explicat la direcció general de Patrimoni Cultural a Ràdio Capital. Ho fa després de les importants troballes dels últims mesos en el fossat defensiu del puig de Sant Andreu, com ha estat el cas d’un valuós objecte de plom amb inscripcions ibèriques.
El mes passat va acabar l’excavació arqueològica preventiva en un tram d’uns 130 metres lineals del fossat. Aquesta intervenció ha permès documentar tota una sèrie d’estructures constructives vinculades al funcionament del mateix fossat i d’altres associades a activitats desenvolupades quan el fossat ja no era operatiu. Aquestes troballes obliguen a realitzar noves intervencions arqueològiques i també impliquen replantejar el projecte de restauració de les muralles. Ara, entre els canvis, la Generalitat veu necessari recuperar la pedra per incorporar-la a la restauració de la muralla.
El projecte representarà un pas endavant important per aturar el deteriorament i garantir la conservació de les restes. El poblat ibèric d’Ullastret és el més gran de Catalunya i forma part de la Ruta dels Ibers. Actualment se’l considera una autèntica ciutat. Va ser la capital de la tribu ibèrica coneguda com els indigets. Tot i que s’hi ha trobat restes anteriors, el primer poblat ibèric d’Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d’aquell segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. Després va haver-hi diverses fases de reurbanització, en una de les quals es va ampliar la muralla i es van implantar nous barris. Durant segles, les muralles d’Ullastret van ser un important sistema defensiu per a aquest poblat ibèric.
