El jutjat penal 1 de Girona ha absolt dos joves que s’enfrontaven a 1 any i mig de presó cadascun acusats de ser els autors de les pintades que van aparèixer el novembre del 2017 al jaciment del poblat iber de Castell a Palamós (Baix Empordà). La sentència recull que no ha quedat provat que els dos processats fessin els grafits amb les firmes ‘Sherpa’ i ‘Soul Jah JM’, símbols del dòlar, flors o els noms ‘Cristina i Marina’ a la cisterna i a la muralla del jaciment. Segons recull el jutjat, el cost de reparació dels danys causats va ser de 7.740,90 euros. La fiscalia i la Generalitat acusaven els dos processats d’un delicte de danys contra el patrimoni històric.
“No ha quedat provat que els acusats, amb ple coneixement que es trobaven en un jaciment arqueològic protegit i amb ànim de menyscabar-lo, realitzessin diverses pintades utilitzant esprai per fer grafits”, conclou la sentència del jutjat penal 1.
La jutgessa remarca que, en aquest cas, no hi havia cap prova directa que incriminés els dos joves acusats i que els Mossos d’Esquadra van concloure que eren els autors de la bretolada després d’investigar les seves xarxes socials (on apareixien al costat de grafits amb les mateixes firmes) i trobar un videoclip gravat prop del jaciment en dates pròximes al dia que presumptament es van fer les pintades. També apuntaven que la bretolada s’hauria fet el 26 de novembre, que és la data que apareixia als grafits.
“Tots els indicis, si es posen en relació, no donen com a resultat, amb les garanties que requereix el dret penal, la determinació de l’autoria dels fets”, conclou el jutjat que assenyala que la investigació dels Mossos “únicament ve a acreditar que els acusats tenen una forta presència a les xarxes socials, amb gran nombre de seguidors, i amb els pseudònims ‘Sherpa’ i ‘Souljah'”. També assenyala que un d’ells podria “freqüentar” Palamós perquè el seu pare hi té un apartament i que al desembre, posterior als fets, van publicar un videoclip gravat “en una zona de costa” però que no s’ha pogut determinar “quin lloc era”.
Els Mossos d’Esquadra també van comprovar que a la zona on viuen els processats, a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental), “hi ha pintades amb les mateixes inscripcions” però “no consta si van ser fetes pels acusats”.
“Pressionat” pels Mossos
La jutgessa descarta la declaració que un dels processats, defensat pel lletrat Narcís Badosa, va fer als Mossos d’Esquadra sobre l’autoria de les pintades. La sentència recull que la declaració no és vàlida perquè la va fer en qualitat de testimoni i sense presència d’advocat.
Al judici, aquest acusat no va ratificar la “confessió” i va argumentar que “tenia 19 anys i se sentia molt pressionat”. “Els agents li van dir que sabien que ell no havia estat però que si no declarava en seria responsable només ell”, recull la sentència. A més, va dir que al novembre no va ser a Palamós i que el videoclip s’havia gravat el 15 de desembre del 2017.
El processat va explicar que és una persona “coneguda” a les xarxes socials perquè és cantant i que un videoclip seu té 4 milions de visualitzacions. També va argumentar que “té seguidors” i que “altres vegades ja s’ha trobat amb pintades a les parets que ell no ha fet”. Fins i tot, va afegir, una persona s’havia tatuat el seu nom al braç.
L’altre acusat va dir que havia participat en el videoclip del desembre i va negar ser l’autor de les pintades.
Per això, el jutjat resol que “existeix un dubte, com a mínim raonable, sobre l’autoria de les pintades realitzades al jaciment arqueològic de Castell”. “Qualsevol persona les podria haver fet, sobretot tenint en compte que compten amb un elevat nombre de seguidors a les xarxes socials”, sosté la sentència que apunta que podrien ser obra d’algun “fan”.
La fiscalia i l’acusació particular, exercida per la Generalitat, sol·licitaven 1 any i mig de presó per a cadascun per un delicte contra el patrimoni històric en la modalitat de danys. També volien que paguessin una indemnització de 7.740,49 euros, el cost que va tenir eliminar els grafits. Com que “no existeix prova de càrrec suficient”, el jutjat els ha absolt.
El MAC-Ullastret va detectar les pintades al jaciment iber, un dels més importants de Catalunya que data del darrer quart del segle VII aC, el 30 de novembre del 2017. En concret, en van localitzar en dos trams de la muralla, en un plafó informatiu i també en una cisterna.
