Les urbanitzacions, l’habitatge i el nou POUM centren el debat de Santa Cristina d’Aro

Maria Lourdes Fuentes (Esquerra Republicana de Catalunya), Jaume Quintana (Junts per Santa Cristina), Marta Arcas (Guanyem Santa Cristina des del Carrer), Marta Poyatos (Partit Socialista de Catalunya), Cristina Rosell (Ciutadans), Vito Vicente García (Partit Popular), Josep Xifre (Tots per Santa Cristina) i Màrius Aliu (Suport Civil Cristinenc) s'han enfrontat en el debat electoral de Santa Cristina d'Aro 2023 on s'han tractat temes com la gestió dels residus, la manca d'habitatge al municipi, el desenvolupament de les infraestructures o la configuració del nou POUM.

Maria Lourdes Fuentes (Esquerra Republicana de Catalunya), Jaume Quintana (Junts per Santa Cristina), Marta Arcas (Guanyem Santa Cristina des del Carrer), Marta Poyatos (Partit Socialista de Catalunya), Cristina Rosell (Ciutadans), Vito Vicente García (Partit Popular), Josep Xifre (Tots per Santa Cristina) i Màrius Aliu (Suport Civil Cristinenc) s’han enfrontat en el debat electoral de Santa Cristina d’Aro 2023 on s’han tractat temes com la gestió dels residus, la manca d’habitatge al municipi, el desenvolupament de les infraestructures o la configuració del nou POUM.

La necesitat d’habitatge

El debat ha començat amb un dels temes estrella al municipi, l’habitatge. Marta Poyatos, alcaldable del PSC, ha destacat que aquest és un gran repte, no només per Santa Cristina sinó per la resta de municipis del Baix Empordà. Destaca que són molts els joves que marxen del municipi per trobar uns preus més assequibles. Recorda la importància de la nova llei aprovada pel Partit Socialista Espanyol que permetrà que més gent pugui tenir un accés digne a l’habitatge.

Vito Vicente García, alcaldable del PP, admet que el problema de la vivenda a Santa Cristina és greu. A més, destaca que amb el nou POUM que s’ha aprovat s’hauria de facilitar la construcció de noves vivendes al municipi. Coincideix amb Marta Poyatos que des del consistori han d’evitar la fugida de joves del municipi. Per això, proposa el lloguer temporal de pisos per joves amb un lloguer assequible durant 5 o 6 anys.

Maria Lourdes Fuentes, alcaldable d’ERC, també admet que fa falta vivenda a Santa Cristina. Tot i això, i després de quatre anys davant l’alcaldia admet que no és tan fàcil gestionar-ho. Admet que des del consistori s’ha parlat amb cooperatives per crear habitatge, tot i que ha criticat la gestió que es va fer d’urbanisme en aquell moment.

Josep Xifre, alcaldable de Tots per Santa Cristina, també aposta per la creació d’habitatge i facilitar aquest accés a col·lectius com la gent jove del municipi, la gent gran o les famílies més desafavorides. Afegeix que dins el POUM caldrà veure com es pot facilitar la viabilitat de desenvolupament d’edificis amb lloguer social al municipi.

Marta Arcas, alcaldable de Guanyem Santa Cristina des del Carrer, afirmen que el consistori ha de treballar per un accés a l’habitatge pels col·lectius més vulnerables. A més, s’han de desenvolupar els habitatges de protecció oficial d’aquestes noves zones que es preveuen en el POUM. Tot i això, des del seu partit aposten per cedir terrenys a cooperatives per crear habitatges d’ús compartit. Afegeixen que cal rehabilitar habitatges buits a Santa Cristina.

Josep Xifre, que durant aquest mandat havia estat regidor d’urbanisme, destaca que des del consistori es va deixar escapar l’oportunitat de rehabilitar habitatges al municipi durant aquest mandat per la “lentitud” de treball de l’equip de govern. Maria Lourdes Fuentes, actual alcaldessa, destaca que el propietari al qual es refereix Josep Xifre fa mesos que té el permís per fer aquesta rehabilitació, però que encara no ha començat a actuar.

Jaume Quintana, alcaldable de Junts per Santa Cristina, coincideix amb la resta de candidats a l’hora de parlar sobre l’habitatge. Destaca que caldrà veure com es pot desenvolupar després de l’aprovació del nou POUM. Afegeix que cal fer reunions amb els propietaris, agents i promotors per estudiar i facilitar la viabilitat dels diferents sectors.

Màrius Aliu explica que a Santa Cristina cada any que hi ha eleccions se sent “la mateixa cantarella”. Per actuar i caviar les propostes per fer habitatge al municipi es presenten a les eleccions. Recorda que és un procés complicat, però hi ha actuacions que es poden començar a desenvolupar. En referència a l’edifici que comentaven Maria Lourdes Fuentes i Josep Xifré, el candidat de Suport Civil Cristinenc, destaca que en podrien fer la compra en comptes d’esperar que el propietari el rehabiliti.

L’alcaldable de Ciutadans, Cristina Rosell, coincideix amb la resta de candidats en què cal destinar habitatge social a famílies desafavorides i a joves. També demana avançar els diners de la jubilació als joves per adquirir una vivenda. Marta Arcas, fent referència al desenvolupament que demana Jaume Quintana del sector Ridaura, destaca que hi ha altres llocs més accessibles per construir vivendes. Recorda que aquesta zona és propietat d’una entitat bancària i de dos propietaris, un aspecte que complica la compra de la zona per facilitar un desenvolupament.

Jaume Quintana, responent a Marta Arcas, explica que parlava del sector Ridaura a l’hora de crear nous habitatges que en aquella zona s’hi pot fer una construcció més gran en comparació als nous pisos que es poden crear al centre del municipi.

La cultura a Santa Cristina

La cultura a Santa Cristina s’ha consolidat amb propostes com la Santa Market o la dinamització de l’Espai Ridaura durant aquest últim mandat, però encara queda camí per recórrer. Vito Vicente García aborda el tema centrant-se en la construcció de la nova biblioteca al municipi. Reconeix, però, que la inversió que s’ha fet en aquest edifici s’haurà de veure repercutit en la dinamització de l’espai. A més, ha destacat els beneficis de la Santa Market per un municipi com és Santa Cristina.

Maria Lourdes Fuentes destaca també que s’han de recolzar els empresaris que participen en la Santa Market, ja que fan possible que iniciatives d’aquest tipus funcionin al municipi. L’alcaldable d’ERC recorda, fent referència a la biblioteca, que l’edifici ha rebut dues subvencions, una de la Generalitat i una de la Diputació. Maria Lourdes Fuentes recorda que l’obra està previst que s’acabi a finals d’any o a principis del 2024.

Cristina Rosell destaca que des de Ciutadans volen fer que l’Espai Ridaura es pugui dinamitzar encara més del què s’està fent actualment. També vol digitalitzar diversos espais a la biblioteca municipal, per facilitar als joves l’accés a noves tecnologies. A més, coincideix amb els dos anteriors candidats en els beneficis de la Santa Market. Destaca, a més, fent referència als estudis que volen implementar diversos estudis per desenvolupar professionals del sector agroalimentari. Maria Lourdes Fuentes ha apuntat que la implementació d’aquests nous estudis els han de fer des de la conselleria, tot i que es poden demanar.

Josep Xifre reconeix que tothom té al punt de mira la biblioteca. Destaca, a més, l’aprofitament de l’Espai Ridaura durant l’última legislatura. També coincideix amb la resta de candidats en la valoració de la Santa Market, un festival que afavoreix no només a Santa Cristina sinó a tota la comarca. Tot i això, reconeix que al municipi li falta un revulsiu econòmic que cal desenvolupar.

Marta Arcas destaca que el projecte de la biblioteca els fa sentir orgullosos, ja que és una iniciativa sortir dels pressupostos participatius. Recorda també que la biblioteca és un punt de trobada al municipi per diferents persones i cultures. Sobre l’Espai Ridaura afegeix que hauria de ser un espai també de trobada i facilitar l’espai a altres municipis. Respecte a la Santa Market en destaca la importància què suposa pel municipi en l’àmbit cultural i econòmic.

Jaume Quintana recorda que l’obra de la biblioteca s’ha de recepcionar necessàriament abans del mes de setembre, si no podria repercutir en la pèrdua de la subvenció. Cal parlar també de l’antiga biblioteca, afirma el candidat, per donar-li altres usos. Respecte a la Santa Market i a l’Espai Ridaura coincideix amb la resta de candidats. Maria Lourdes Fuentes destaca que a la nova biblioteca ja hi ha previst una nova zona d’exposició i també es donaran altres usos a la biblioteca antiga.

Marta Poyatos afegeix que s’ha d’anar cap al teixit participatiu i comunitari quan es parla de cultura. S’ha de fer un canvi social per promoure altres projectes que provinguin des de la ciutadania. Destaca, a més, la importància d’unir la població amb les noves tecnologies.

Màrius Aliu destaca que l’evolució de l’Espai Ridaura és positiva, però s’han d’incrementar el nombre d’activitats i varietat. Coincideix amb en Jaume Quintana, recorda que la biblioteca s’ha d’acabar abans del mes de setembre si no es perdran les subvencions. I destaca que tot i que la Santa Market sigui un projecte privat, ha evolucionat de manera positiva. Tot i això, recorda la importància que fa falta donar a la Casa Màgica, Josep Trueta o Mercè Rodoreda.

El nou POUM i el decreixement

El passat mes d’abril, Santa Cristina d’Aro va aprovar el nou POUM fent una clara aposta pel decreixement en el municipi. Josep Xifre destaca que el seu grup es va abstenir a l’aprovació d’aquest POUM pels canvis “substancials” respecte a l’aprovació inicial del POUM. Maria Lourdes Fuentes ha recordat que els canvis que han hagut d’aplicar respecte l’aprovació inicial són variacions que els han vingut donades des d’organismes supramunicipals. Si no s’ajusta el POUM a la Comissió d’Urbanisme, s’haurà de repetir aquest POUM. Per això, Maria Lourdes Fuentes es qüestiona l’abstenció de Josep Xifre.

Josep Xifre, però, defensa que el POUM, amb aquests “canvis substancials”, aprovat no s’ha mostrat a la ciutadania. Per això, l’alcaldable de Tots per Santa Cristina defensa que feia falta una exposició pública als ciutadans. Tot i això, l’alcaldable d’ERC ha defensat que s’ha donat resposta als ciutadans que han presentat al·legacions i s’ha parlat amb els diversos propietaris al que els afecta els diversos canvis. Cristina Rosell afirma que la seva abstenció també respon a la gran quantitat de propietaris que es van veure afectats per les noves modificacions.

Marta Poyatos explica que el POUM és una “eina viva” i que es pot anar modificant a mesura que avanci el temps. Tot i això, destaca que el POUM es podria haver elaborat de manera més participativa. Afegeix, a més, que cal que el municipi creixi de manera més amable i sostenible.

Marta Arcas destaca que des del seu equip també van participar en la conformació del POUM a través del procés participatiu. Destaca que és “una bona eina” perquè dona compliment a la sentència i tracta temes oblidats com la recepció de les urbanitzacions. Tot i això, es queda curt en altres aspectes. Per això, recorda que és una eina que es pot anar modificant.

El candidat del Partit Popular també destaca els beneficis del procés participatiu de creació del POUM. Tot i això, a mesura que va avançar el procés de creació d’aquest nou POUM, accedir a la informació es va fer complicat. També recorda la importància de recepcionar les urbanitzacions. Vito Vicente García destaca que també es podria desenvolupar una zona industrial a Santa Cristina, per diversificar l’activitat econòmica.

Marta Poyatos afegeix que “no s’ha de competir amb el territori”, sinó que s’ha de col·laborar amb altres municipis per crear un teixit industrial sòlid. Jaume Quintana, en referència al POUM, destaca que el POUM ha de reflectir les necessitats reals dels ciutadans de Santa Cristina.

Màrius Aliu destaca que s’ha arribat a un POUM que en teoria és bo, tot i que es pot millorar en altres aspectes. La intenció final és avançar en benefici de Santa Cristina. Recorda també que és important que es tracti les urbanitzacions com urbanitzacions històriques.

Maria Lourdes Fuentes explica que un cop aprovat definitivament el POUM caldrà fer una valoració del que fa falta a cada urbanització. Afegeix que cada urbanització farà les obres de serveis necessaris, exceptuant-ne dues que per sentència les haurà de fer el consistori. L’alcaldable d’Esquerra Republicana recorda que els ciutadans que viuen a les urbanitzacions també formen part del municipi de Santa Cristina.

Marta Arcas recorda, però, que no només s’ha de parlar de la recepció de les urbanitzacions, sinó que a les urbanitzacions ja recepcionades se’ls ha de mantenir els serveis, tenir en compte l’estat de les carreteres d’accés, etc. Recorda també que durant els últims anys la separació entre el nucli i les urbanitzacions cada cop és més gran, perquè els veïns no se senten escoltats per l’ajuntament. Destaca que la comunicació entre l’ajuntament i els ciutadans de les urbanitzacions no ha estat fluida.

Jaume Quintana coincideix amb Marta Arcas, però explica que s’ha intentat tenir aquesta comunicació fluida amb els veïns de les urbanitzacions. Per això, en la candidatura d’enguany a Junts per Santa Cristina han inclòs diversos candidats a la llista que viuen en diverses urbanitzacions del municipi.

Marta Poyatos afirma que quan hi ha un regidor d’urbanitzacions i un govern s’ha d’anar en la mateixa direcció. En aquest mandat no s’ha aconseguit. Per això, proposa que cal una relació més directa amb els ciutadans de les urbanitzacions. Al final són “barris” de Santa Cristina. Cristina Rosell explica que molts cops els presidents de les urbanitzacions no estan en contacte amb la sensibilitat de la majoria de les urbanitzacions. Marta Arcas, però, recorda que els propietaris voten al president de la urbanització.

Vito Vicente García proposa crear una regidoria exclusiva per tractar els temes relacionats amb les urbanitzacions. Al final seria crear una figura que centralitzi totes les problemàtiques o propostes que provinguin de les urbanitzacions.

Els residus i Solius

Enguany ha estat un any on a Santa Cristina s’ha introduït el porta a porta al municipi, a més, del tancament de Solius. Marta Arcas destaca que el tancament s’havia de fer, tot i que s’ha fet de manera precipitada. També critica la manca de comunicació i els problemes derivats d’aquest tancament. Màrius Aliu destaca que l’abocador s’ha tancat perquè ho ha dit una sentència.

Cristina Rosell afirma que el tancament de l’abocador s’hauria d’haver treballat més amb la Generalitat. A més, destaca que cal defensar l’interès dels ciutadans quan es parla en termes econòmics.

Maria Lourdes Fuentes afirma que encara cal negociar el manteniment de l’abocador de Solius. Reconeix també que hi ha hagut un augment de costos a l’hora de tractar els residus, tot i això, han assolit una reivindicació que fa temps que es lluitava. També vol apostar per crear o buscar una planta de triatge propera.

Josep Xifre afirma que cal veure com es farà el tancament de Solius en els pròxims 30 anys. A més, incideix en el fet que augmentarà la taxa d’escombraries al municipi.

Vito Vicente García destaca el mateix que la resta de candidats respecte a Solius. També es mostra preocupat per l’augment de la taxa d’escombraries. Tot i això, destaca que s’han eliminat molèsties com la mala olor i l’agressió al medi ambient al voltant de Solius.

Marta Poyatos també coincideix amb els beneficis de tancar Solius. Respecte al porta a porta critica l’aplicació, la falta d’informació i destaca que a Santa Cristina hi ha casos especials de ciutadans que no poden baixar la brossa. Per això, des del PSC proposen un model híbrid de reciclatge.

Jaume Quintana afirma que és una sentència que s’ha de complir. Respecte al porta a porta destaca que és una mesura necessària per augmentar el percentatge de reciclatge. Això, pot repercutir en el preu de la taxa d’escombraries al municipi.

Maria Lourdes Fuentes destaca també els beneficis del sistema del porta a porta. Recorda també que la Unió Europea demana diversos percentatges de recollida selectiva en els municipis i a Santa Cristina s’està complint amb escreix. Maria Lourdes Fuentes també vol incorporar la figura d’un educador mediambiental. Josep Xifre també es mostra d’acord amb el tema de reciclatge, tot i això, critica l’aplicació del porta a porta.

Marta Arcas destaca la importància d’educar en el reciclatge i, a més, fer una oficina porta a porta per respondre els dubtes de la ciutadania. També vol apostar per les illes emergents de reciclatge.

Màrius Aliu coincideix amb la resta de candidats quan es parla de l’educació en matèria de reciclatge, tot i això, també critica l’aplicació i la gestió que s’està fent del porta a porta.

Vito Vicente García recorda que tots els grups polítics es van mostrar d’acord en la votació a favor del porta a porta. Per això, opina que s’ha de crear una taula per buscar un model més adient per Santa Cristina.