Llegeixo en un mitjà generalista no jurídic, una entrevista a un jutge de família amb un titular tan cridaner com cert:“Es dicten moltes sentències però es resolen pocs conflictes”.
L’afirmació parteix de la seva experiència com a jutge però també de dades estadístiques, un terç dels procediments de família es donen entre parts que ja havien tingut un procediment judicial previ. En situacions conflictives d’alt voltatge, les denúncies i demandes poden córrer una darrera de l’altre. El mateix sistema les provoca ja que la judicialització d’una crisis familiar pot enquadrar-se en procediments de mesures provisionals, mesures definitives, d’execució de sentència o de modificació de mesures, entre d’altres. La pròpia dinàmica d’un procés judicial fixa a les persones com a parts una enfront de l’altre, i afavoreix pronunciaments judicials on una de les parts ha guanyat i l’altra ha perdut. Servir en el marc d’un conflicte de parella un procediment on guanyar o perdre no sembla el més adequat.
Absolutament tothom vol guanyar, però és senzill comprendre que el benestar dels fills en comú i el propi, no passa per exposar en un jutjat tot el malestar acumulat en el trencament d’una relació de parella. Especialment si no existeix la garantia que tan sols caldrà exposar-lo una vegada. Els procediments judicials són i han de ser l’últim recurs, l’esforç inicial cal centrar-lo en preservar l’autonomia en les decisions que s’han de prendre. Quan ens trobem en l’àmbit de procediments de mutu acord o de mediació, tot i les dificultats, nosaltres prenem les decisions que afecten als nostres fills o que regiran en la ruptura. En canvi quan judicialitzem el conflicte, les decisions les prendrà un jutge, que per més que fonamenti les seves decisions en dret, sempre seran les decisions que pren una altre persona en la meva vida familiar.
Els professionals experts en dret de família, cada vegada apostem més per resoldre conflictes i els clients cada vegada comprenen més que és útil l’esforç de cercar l’acord i el consens en les decisions que s’han de prendre un cop esgotada la convivència. La forma d’assolir aquest acord no és rígida o preestablerta com un procediment judicial, al contrari, s’ajusta a les concretes circumstàncies de cada cas. Per iniciar-lo tan sols cal cercar un advocat col·laborador, tan amb els propis clients com amb els altres professionals que puguin intervenir.
