‘Iconografies. De Sorolla a Picasso i Valdés’ va ser l’última exposició que va portar part de la pinacoteca de la baronessa a Sant Feliu de Guíxols. Es va poder veure a l’Espai Thyssen de juliol a octubre del 2019.
La pandèmia va fer impossible celebrar una mostra presencial el 2020 (es va substituir, això sí, per una de virtual centrada en Josep Amat). I l’any passat, la manca d’acord entre la baronessa i l’Estat per al lloguer de la col·lecció, que impossibilitava poder mostrar les seves obres, va portar Sant Feliu de Guíxols a dedicar l’exposició temporal d’estiu al pintor Josep Guinovart.
Aquest 2022, però, l’Espai Thyssen tampoc mostrarà part de la pinacoteca de la baronessa. Entre finals de maig i principis de juny, l’Ajuntament preveu començar les obres per reformar tota la plaça del Monestir, l’espai que serà porta d’entrada cap al futur museu. La plaça guanyarà metres, bona part es pavimentarà i també es donarà més relleu a l’arc de Sant Benet.
“Tot l’entorn de l’Espai Thyssen estarà en obres, i per temes de seguretat, no podrem acollir col·lecció de la baronessa”, explica Motas. Entre d’altres, perquè es farà difícil complir les “estrictes garanties” que exigeixen els museus de Madrid o Málaga a l’hora de moure quadres. “I això no és gaire compatible, per no dir gens, amb l’execució d’obres a l’entorn”, puntualitza Motas.
Preludi del museu
L’alcalde explica que l’Ajuntament farà saber la seva decisió al patronat que se celebrarà d’aquí a poc. Però també concreta que, si bé aquest any no hi podrà haver quadres Thyssen, les obres exteriors també són el preludi d’allò que vindrà després: l’esperada reforma de les sales i de l’interior del Monestir per acollir el futur museu.
“De fet, allò que engeguem ara és la primera de les dues fases en què s’ha plantejat la reforma de l’edifici, i que se centra en l’entorn”, concreta Motas. I aquí, a més de la plaça, també s’hi inclouen dues actuacions més, que es paguen amb fons Next Generation: la renaturalització dels jardins del Monestir i la reforma de la Casa Blasco com a oficina administrativa. “Tots aquests projectes s’han de desenvolupar abans no acabi el 2022”, diu Motas.
A més, l’alcalde recorda que del paquet de subvencions que l’Ajuntament de Sant Feliu ha rebut dels Next Generation, i que sumen 3,5 MEUR, se’n destinaran 1,3 a millorar l’eficiència energètica del Monestir.
“Concentrar els esforços”
Carles Motas subratlla que allò que es vol és “concentrar els esforços” per fer realitat el futur museu, que ha d’acollir la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa. L’alcalde confia tancar aviat l’acord de finançament amb l’Estat i la Generalitat -el de l’Ajuntament i la Diputació ja s’ha concretat- per poder tirar endavant el gruix de l’obra: la reforma de les sales interiors i la construcció del cub de vidre i formigó al pati de l’Abadia.
“De fet, crec que per la part de la Generalitat aviat podrem donar bones notícies; perquè les converses estan molt avançades i, fins i tot, ja hi ha prevista una part d’aportació per a aquest any”, explica l’alcalde de Sant Feliu. Tot això porta Carles Motas a pensar que el futur museu Thyssen pot obrir a finals del 2023 o bé a principis del 2024. Això, sense perjudici que encara quedin algunes obres per fer (com per exemple, adequar part de Can Blasco perquè sigui restaurant).
Per últim, pel que fa a l’Espai Thyssen, Carles Motas no descarta que aquest estiu tingui “activitat museística”. Però en tot cas, sí que precisa que les mostres que s’hi farien serien aquelles que requerissin menors “nivells de seguretat i delicadesa” que els quadres de la baronessa. De fet, a partir d’aquest 9 d’abril i fins al 12 de juny, s’hi pot visitar una mostra que homenatja ‘Abcdari, una joia solidària’ del poeta Miquel Martí i Pol.
Aixi serà el nou Espai Thyssen
