L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) tindrà exposició aquest estiu però serà diferent: digital i immersiva. Els treballs d’urbanització de l’entorn del monestir per reconvertir-lo en el futur museu Thyssen han impedit, per qüestions de seguretat, que s’hi puguin exposar quadres de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa.
Per això, han proposat (in)visible), un “diàleg” projectat entre 33 obres i un dels espais del futur museu, el claustre que es convertirà en una estructura en forma de cub que serà l’entrada a l’espai museístic. L’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, ha explicat que les obres de reforma començaran a principis de l’any vinent i que la previsió és que el museu pugui obrir portes el 2025.
“Des de la col·lecció de la Fundació Carmen Thyssen, voldríem que s’entengués molt bé que això no és una exposició menor o descafeïnada”, ha afirmat el director de la col·lecció, Guillermo Cervera, que assenyala que el fet de no haver-hi els quadres físics no resta valor a la mostra. Cervera ha assenyalat que acompleix un dels objectius principals de la Fundació, que és adaptar-se als nous llenguatges i, sobretot, arribar al públic més jove. “Les propostes digitals estan funcionant de manera brutal a altres parts del món, i poder-ho fer amb la col·lecció converteix avui en un dia molt interessant”, ha afegit.
(in)visible, Digital Exhibition, Bits of Carmen Thyssen-Bornemisza Collection arriba a les parets del claustre mai construït del monestir de Sant Feliu de Guíxols a partir del 5 d’agost i es podrà veure fins al 15 i, a través de l’estudi d’art digital i shows multimèdia ‘nueveojos’, proposa un viatge per 33 quadres de la col·lecció de pintura catalana de la baronessa. De fet, és la col·lecció que s’acabarà exposant al futur museu Thyssen, al mateix monestir un cop enllestides les obres.
La comissària de l’exposició, Pilar Giró, ha explicat que tots els quadres excepte un ja s’han vist en exposicions temporals anteriors que s’han fet a l’Espai Carmen Thyssen. En falta un i que és el colofó de la mostra immersiva: El moll de Josep Amat i que, al final, es converteix en un “joc” perquè aquest quadre mostra la transformació de Sant Feliu a població turística i ara a pol cultural, amb l’aposta pel futur museu Thyssen.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha subratllat que el futur museu és, actualment, el projecte de l’àmbit cultural més ambiciós del país i que, després de molta tramitació i entrebancs, comença a veure la llum al final del túnel. De fet, l’alcalde ha exposat que la pandèmia, que va suposar un fre al projecte, s’ha acabat convertint en una oportunitat perquè poden optar a finançament europeu per anar desenvolupant el projecte.
La previsió és que tots els treballs d’urbanització de l’entorn del monestir estiguin enllestits ben aviat i que la reforma de l’edifici comenci a principis de l’any vinent amb les obres de climatització i obertures per a les quals ja tenen finançament aprovat. L’ajuntament preveu fer aquest estiu l’aprovació del projecte arquitectònic global, que preveu una inversió total de 12 MEUR, però que s’anirà fent per fases en funció de les disponibilitat pressupostària.
Perquè el museu pugui obrir portes no caldrà completar tota la reforma. Motas ha recordat que n’hi ha prou amb la construcció del cub que serà l’espai de rebuda del museu i que “omplirà” el claustre que mai es va arribar a construir perquè el monestir està inacabat i la reforma de la primera i la segona planta, que serà l’espai expositiu. Això, es preveu que estigui enllestit a finals del 2024 i, per tant, que el museu pugui ser una realitat el 2025 “si tot va bé i no hi ha cap entrebanc”.
El projecte dels arquitectes Nieto-Sobejano també abasta altres espais pendents però que es poden anar fent. A banda de les eventuals subvencions europees, el futur Thyssen de Sant Feliu compta, per ara, amb 1,2 MEUR de la Diputació de Girona, 500.000 de l’Estat i el compromís d’entre 1,8 i 2,1 MEUR de la Generalitat, unes aportacions que Motas espera que puguin augmentar a mida que vagi avançant el projecte.
