/
RSS Feed
Hi ha mapes que menteixen. I tots sabem que l’Empordà comença al Congost, per més que Celrà, Bordils i Flaçà estiguin pintats del color del Gironès.
Flaçà, i especialment la seva estació, és la veritable porta de casa pels expatriats que encara creiem en el transport públic. La seva andana ens dóna la benvinguda, i el bar d’arran de la Sarfa, el cafè que enganya l’espera. Són tants anys de perdre-hi hores que fins i tot ha inspirat els nostres artistes. “A l’estació”, de Lluís Llach, o “Les mitgeres al descobert”, de Sanjosex, la sobrevolen sense anomenar-la explícitament.
En el meu cas, si em demanen quin és el meu lloc íntimament preferit de la comarca, no tindria dubtes. Busqueu-me a l’estació de Flaçà.
