A l‘octubre l’estiu s’ha fos. Ni els caps de setmana ni els dies assolellats, tan semblants a tants altres dies de setembre o agost, no ens el tornen. Però com que la tardor tampoc no és el que era, joves i jubilats continuen sortint tant com poden. Ben entès, cada grup a diferents llocs, cadascun amb diferents horaris. Començaré parlant dels jubilats perquè solen ser els que matinen més. Excursions a peu, passejades en bicicleta elèctrica, ascensions a cims moderats. En aquests temps postpandèmics, la seva marató és el camí de Sant Jaume; el seu esperit aventurer s’ha anat orientant cap a les caravanes. Va haver-hi un temps que els jubilats anaven fins a Cap Nord; avui, acostumen a fer-ne prou descobrint qualsevol racó de muntanya. Potser perquè ja no queden cales que semblin verges. I si en queda alguna, tothom ja hi ha anat.
Més lligats per la feina o pels estudis, en canvi, a l’octubre els joves han de concentrar les seves trobades sobretot a les festes majors i en els caps de setmana. Si no m’equivoco, l’última festa de casa nostra és la de Torroella. La primera de la tardor passa a Barcelona, lluny doncs d’aquí. En diuen les festes de la Mercè. Com les de Gràcia i les de Sants, que són, per raons òbvies, més petites, les de la Mercè ens han acabat de confirmar també que, mentre anava arribant la tardor, amb excepcions com ara fa uns dies a la Devesa de Girona, els macrobotellots han anat traslladant-se d’algunes de les cales del Baix Empordà a Barcelona. Sembla que, si els dies de Nadal no ens sorprenen, no tornaran a ser tan massius al Baix Empordà fins a l’estiu vinent. No n’estem segurs. Però encara estem menys segurs que hagin estat les vacunes per evitar la Covid i no els macrobotellots el que acabarà permetent que s’obrin finalment les sales de festa i les discoteques.
