Aquest cap de setmana s’ha inaugurat, al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (MUME), l’exposició “Joaquim Vicens Gironella: Viure en temps convulsos i crear des dels marges”, comissariada per l’historiador de l’art Narcís Selles. La iniciativa és fruit de la col·laboració entre l’esmentat centre i el Museu del Suro de Catalunya, ubicat a Palafrugell, on també es podrà veure la mostra a partir del 15 d’octubre.
El projecte inclou l’edició d’un catàleg en què es fa un aprofundit estudi sobre l’autor i la seva obra i també s’hi publica la part més significativa de les memòries inèdites de Vicens Gironella, en què tracta la seva experiència de la Guerra d’Espanya, l’exili, la Segona Guerra Mundial i la seva activitat com a escultor.
L’autor
Joaquim Vicens Gironella (Agullana, 1911―Tolosa de Llenguadoc, 1997) era fill d’una família d’artesans del suro de tradició republicana i surotaper ell mateix. De ben jove va mostrar unes inquietuds cíviques, polítiques i culturals així com una passió per l’escriptura que no l’abandonaria al llarg de la seva vida. Durant els anys trenta va col·laborar en la premsa local i comarcal, especialment a l’Empordà Federal. Arran del cop militar contra la República, va formar part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal del seu poble, primer per la CNT i després pel PSUC. Al front de guerra, va dirigir la publicació Victoria, adreçada als combatents republicans.
La victòria del feixisme catòlic espanyol va forçar-lo a l’exili i va passar un any internat al camp de concentració de Bram. Un cop lliure, va trobar feina en una fàbrica de taps de suro a Tolosa de Llenguadoc, on va formar una família amb la refugiada republicana Paz Santiago Ruiz, amb qui tindria tres filles. Arran de l’ocupació alemanya va ser enviat al camp de concentració de Récébédou i d’aquí a Le Croisic, on va ser enquadrat en l’Organització Todt per participar en la construcció del Mur de l’Atlàntic. Retornat a Tolosa va dirigir la revista Catalunya, auspiciada per sectors de la resistència.
L’obra
Poc després de la guerra, Vicens Gironella va abandonar l’acció política i va iniciar un original treball escultòric en suro al marge de les tendències estètiques de l’època, que va convertir-lo en un dels noms centrals de l’anomenat Art Brut, un dels corrents internacionals més importants de la postguerra europea.
L’artista i intel·lectual francès Jean Dubuffet en va veure les obres i va quedar-ne captivat, ja que s’ajustaven a la idea d’Art Brut que llavors estava elaborant i que volia representar un corrent d’alteritat en relació amb l’art instituït. L’any 1948 va presentar-lo en una exposició personal a París i li dedicà una monografia; posteriorment Vicens Gironella participà en les mostres més significatives de la tendència a Europa i als Estats Units.
Actualment, l’obra de l’autor agullanenc gaudeix d’un nivell notable de projecció, és present en diversos museus i ha format part de mostres internacionals altament rellevants, a París, Londres, Ravenna o Ginebra. La Collection de l’Art Brut de Lausana, el principal centre del món d’aquesta tendència, conserva més de cinquanta peces de Vicens Gironella. El seu fer ha estat objecte de nombroses referències en articles, llibres i tesis doctorals.
Aquesta situació contrasta amb l’escàs coneixement que se’n té al seu país natal, àdhuc entre els especialistes, malgrat ser l’autor català més representatiu històricament de l’Art Brut. Una desinformació que aquesta iniciativa pretén ajudar a superar.
