Nascut a Cervera al castell de l’Aranyó l’1 d’abril de 1918, Manuel de Pedrolo pertanyia a una família de la baixa noblesa lleidatana i fou un escriptor català que conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre, narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l’èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen. És considerat l’escriptor més prolífic de les lletres catalanes i també el més més perseguit per la censura franquista. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual compromès amb el seu temps i el seu país i ferm defensor d’uns Països Catalans independents i socialistes
Dins del conjunt d’actes en homenatge a l’autor, la Institució de les Lletres Catalanes ha creat una mostra itinerant de petit format que es presenta a la biblioteca de la Bisbal entre el 3 i el 18 de setembre. Un tastet de l’ampli univers pedrolià, tant en la seva dimensió biogràfica com literària. S’explicita la relació de l’autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb el de llibertat. Pedrolo fou un avançat al seu temps i la negació de qualsevol cotilla el menà a traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l’alçada de qualsevol gran literatura.
