Any 2019, any de noves eleccions en les quals segurament, ens jugarem molt més que un repartiment d’escons.
Andalusia, com a cas proper, però Hongria, Estats Units, Itàlia, ens han mostrat com més enllà de les disputes partidistes, en aquestes noves eleccions, apareixen uns actors que fins al moment, tot I ser presents en la història de les democràcies modernes, no havien tingut un impacte com fins ara. Estem parlant de l’extrema dreta.
El problema, i com bé expliquen Steven Levitsky i Daniel Ziblatt en el seu llibre, Com Moren les Democràcies, ja no és l’estupefacció i temor que provoca l’auge social a favor de l’extrema dreta, sinó que, a més és preocupant com en determinades situacions, els diferents partits autodefinits com a demòcrates, utilitzen aquestes formacions per arribar a governar.
En aquest sentit, plantejo el cas contraposat d’Andalusia i Suècia per a mostrar com les voluntats democràtiques, més enllà de les ideologies, provoquen pactes que fins al moment no es pensaven possibles. PP i C’s no han dubtat en pactar amb la formació Vox, mentre que a Suècia, tot I que les eleccions es varen celebrar fa 5 mesos, no ha estat fins fa 2 dies, que les 4 formacions majoritàries (ecologistes, centristes, liberals i socialistes) han arribat a un acord, per tal d’aïllar la formació d’extrema dreta del país, anteposant els valors democràtics a la possibilitat que un grup d’extrema dreta controli el país.
De fet, si em permeteu, acabaré la reflexió d’avui, amb una faula que reflecteix perfectament la situació en la qual, si no prenem consciència com a societat ens podem trobar:
Un cavall decideix venjar-se de cert cérvol que l’havia ofès i emprèn una persecució del seu enemic. Aviat, però es dóna compte que sol no podrà atrapar-lo i llavors demana ajuda al caçador. El caçador accedeix però li diu: Si desitges caçar al cérvol has de permetre que et col·loqui aquest ferro a les mandíbules, per poder-te guiar amb aquestes rendes, i deixar, a més, que et col·loqui aquesta cadira al llom per a poder cavalcar mentre perseguim als enemics”. El cavall va acceptar les condicions i el caçador es va afanyar a ensellar-lo i embridar-lo. Llavors, amb l’ajuda del caçador, el cavall no va trigar a vèncer el cérvol. Llavors li va dir al caçador: “Ara si us plau treu-me aquests arreus del morro i el llom”. “No tan ràpid amic meu- va respondre el caçador. Ara que et tinc lligat, prefereixo quedar-me amb tu com a regal.
“El cavall, el cérvol i el caçador”- Faula d’Isop.
