Des d’aquesta secció de Ràdio Capital sovint us recomanem actes culturals. Exposicions, xerrades, concerts. La majoria activitats urbanes, fetes per l’ésser humà i dirigides a l’ésser humà. I això està molt bé, però de tant en tant ens en hem d’enreocordar que no som el centre del món, que hi ha un món aliè als homes, i sobretot que podem fugir d’aquest món tan humà i tan artificial, almenys per unes hores.
Hi ha activitats que de tant senzilles semblen poc importants. Activitats fresques i regalades, fresques i reglades com les muntanyes del canigó, per exemple. Perquè les coses més bàsiques de la vida no tenen preu: L’aire que respirem, l’aigua de les fonts, mirar el paisatge, xerrar una estona o fer l’amor. A vegades sembla que si no hi ha res a vendre, res a pagar, no val la pena. I per sort encara hi ha moltes coses que la natura ens dóna sense demanar res a canvi.
I no només estan a la nostra disposició sinó que en realitat no són només per nosaltres. De fet no són per nosaltres. Ens deixen en una posició d’inferioritat, no som importants al mig de la natura. I és aquesta sensació de ínfima importància el que ens tranquilitza. Si no sóc res davant d’aquest paisatge, per què m’haig de preocupar del meu paper al món? Si la natura podria seguir endavant sense mi no cal que assumeixi el pes de l’existència com cada dia assumeixo dins d’aquell món dels homes.
Aquesta setmana de pont, aneu a caçar bolets, passegeu pel bosc, xerreu una estona amb algú. Oblideu-vos de qui sou i gaudiu de la natura hivernal que està arribant inexorable. Vulguem o no vulguem l’hivern fa el seu camí.
