Un debat de la Taula Gironina de Turisme ha apuntat que les administracions haurien de “flexibilitzar” els planejaments urbanístics per poder-los adaptar a les noves necessitats, com ara les que es generin arran de la pandèmia. Diversos experts han recordat que la crisi sanitària ha portat a molta gent a traslladar-se a la segona residència i teletreballar des d’allà. Aquests canvis impliquen també noves necessitats com ara la connexió a internet, entre d’altres coses i que cal tenir-ho present en el planejament urbanístic. Per altra banda, la pandèmia també accelerarà el reciclatge urbanístic, un concepte que engloba el fenomen del repoblament rural.
Aquesta és la principal conclusió a la qual han arribat aquest dimarts els membres de la taula de debat sobre urbanisme i turisme que ha organitzat la Taula Gironina del Turisme. En aquesta jornada, l’organització volia reflexionar sobre els canvis urbanístics i d’infraestructures que cal tenir en compte a la demarcació en funció del turisme.
Una de les participants en el debat ha estat la directora de l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les comarques gironines, Isabel Granell, qui ha recordat que “una persona que s’estigui més de sis mesos en un mateix lloc demanarà una sèrie de serveis que un turista no necessita”. A més, Granell ha destacat que la pandèmia ha permès veure que hi ha una “línia molt fina” entre la figura d’un turista i d’un habitant quan algú té una segona residència i aposta per quedar-s’hi més temps més enllà de les vacances i els caps de setmana.
Per això, Granell creu que la pandèmia accelerarà la imposició del reciclatge urbanístic. Un concepte que preveu la repoblació de zones rurals o la creació d’urbanitzacions més aïllades. Si bé fins ara la tendència urbanística era la d’estendre grans municipis per crear pols de coneixement, la pandèmia i el foment del teletreball ha desvirtuat aquest procediment per anar al moviment oposat.
En la mateixa línia, el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Sebastià Jornet, ha incidit en què “l’urbanisme no és sostenible” i per tant cal treballar perquè sigui “el menys insostenible possible”. Jornet ha celebrat que les polítiques de la Generalitat apuntin cap al “rèquiem del sol urbà” i confirmin la necessitat d’aplicar aquest reciclatge a partir de la rehabilitació de nuclis ja existents o la repoblació de zones rurals abandonades.
Per altra banda, Jornet ha demanat que les administracions donin “instruments intermunicipals” per a gestionar recursos naturals com ara les platges, les zones de muntanya o altres espais d’interès paisatgístic. Segons Jornet, es tracta de “compartir” competències entre diversos municipis propers per evitar que un sol exploti sense cap acord un determinat recurs natural. El professor ha recordat que França ja aplica aquest sistema i seria interessant fer-ho a Catalunya.
La gerent de Turisme Garrotxa, Turina Serra, ha remarcat la importància d’actuar amb unitat entre el territori en la gestió urbanística i turística. Per això ha recordat que els municipis de la comarca de la Garrotxa deriven l’import que els correspon de la taxa turística a l’ens públicoprivat perquè aquest ho inverteixi de la manera que ho consideri més oportuna. A més, Serra també ha detallat que els municipis i el sector turístic de la Garrotxa fa uns 15 anys que treballen colze a colze amb la manera de fomentar un turisme sostenible que englobi accions concretes per part de les administracions però també de les empreses del sector turístic.
