Aquest programa que escolteu ara mateix a Ràdio Capital seria el que tècnicament es coneix com a programa despertador. Un despertador, és a dir, el primer que sents tot just despertar-te. O pitjor encara: aquella fressa que et desperta just en el millor moment del son.
Els despertadors tradicionalment han tingut mala fama. Són típics els anuncis en què s’associa la llibertat amb el fet de prescindir del despertador. Em toca la loteria: llenço el despertador. Me’n vaig de vacances: llenço el despertador.
Doncs, a mi, els despertadors m’agraden.
M’agrada aquella rutina de que soni cada dia a les 7 i 40 minuts, sigui el que sigui que hagi passat la nit abans. M’és igual si ahir vaig sortir o si al vespre vegetava davant de la tele, o si em vaig estar llegint fins a les dues. No m’importen les hores que dormi, el que m’agrada és que el nou dia comenci sempre a la mateixa hora.
Recordeu la pel·lícula “Atrapat en el temps”, la del dia de la marmota? Res més reconfortant que obrir els ulls cada dia a l’hora en punt, amb “I got you babe” sonant a la ràdio. Cada dia pot ser diferent, però m’encanta que tots comencin igual. Llarga vida al despertador!
