Avui, a Ràdio Capital, vull parlar-vos de la tardor a l’Empordà, una època que sembla dissenyada per acompanyar els amants de la lectura. Quan arriben els primers freds i els dies es fan més curts, hi ha poques coses que siguin tan reconfortants com un bon llibre entre les mans i el paisatge daurat de l’Empordà de fons.
Les tardes de tardor conviden a refugiar-se en els racons de sempre, aquells on la lectura es converteix en un pont que ens transporta a altres llocs. A l’Empordà, no falten escenaris per fer-ho: la biblioteca del poble, la butaca davant la finestra, o aquell racó del cafè del carrer major. Són espais que no només ens acullen, sinó que també respiren l’encant del pas de les estacions, dels colors càlids de les fulles que cauen i de la calma que ens envolta.
Hi ha llibres que semblen fets per a la tardor, aquells que tenen un ritme tranquil i unes paraules que reconforten com ho faria una manta de llana. Penso en autors que saben capturar l’essència de les petites coses: en Josep Pla i les seves passejades per les carreteres que es desfan en colors ocres, la Mercè Rodoreda i la seva manera de parlar dels jardins i de la naturalesa que es prepara per al llarg hivern. L’Empordà en tardor és com una pàgina que es gira lentament, amb el temps just per assaborir cada detall.
I és que llegir a la tardor és una forma de connectar amb nosaltres mateixos, de prendre’ns una pausa en el ritme frenètic del món. L’Empordà, amb la seva bellesa serena i les seves llums tamisades, ens ofereix un espai ideal per redescobrir el plaer de la lectura, per recordar-nos que cada llibre és un refugi, una finestra i una porta oberta a nous horitzons.
Aquesta tardor, us animo a aprofitar aquests moments, a caminar pels camins plens de fulles, a deixar-vos portar pel perfum dels pins mullats, i a escollir un bon llibre que us faci viatjar sense moure-us del vostre racó preferit. Llegir a l’Empordà és, potser, una de les millors formes de celebrar la tardor.
