Avui em toca parlar del tema que traspúa pels nostres carrers, siguis de l’Empordà, siguis de Girona, catalana, castellana o del món.
Sóc mare, filla de pares nascuts en temps de post guerra, molt tocats per tot el què és baralla, conflicte, enfrontaments i dir les coses pel seu nom. Potser per això hem arribat on estem avui. La vida que porto viscuda mai m’havia tocat aquest ambient de lluites a flor de pell com els últims dos anys.
Vaig veure com naixia la democràcia i així l’he viscuda. Durant la meva joventud quan hi ha hagut necessitat de sortir al carrer, hem sortit a reivindicar els nostres drets de manera pacífica però ferma i conscients del què estàvem demanant. Segons el diccionari virtual la titularitat del poder, quan ens referim a “Democracia”, resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col.lectiva dels membres del grup.
I puc dir que la nostra educació ha estat encarada cap a vetllar pels valors de la llibertad que des dels ancestres llatins vol dir el mateix: “capacitat d’escollir” sense necessitat de sotmetre’s a ningú, a cap autoritat ni poder tal com la defineix la Wikipedia.
Avui em pregunto a on s’han perdut alguns que estan tallant tots els drets, que empresonen, que tallen ales, que reprimeixen, prenen decisions totalment injustes, no em permeten opinar, no respecten les decisions del poble, no em deixen sortir al carrer de forma pacifica, estan decidint per mi, m’estan manipulant l’informació i pretenen que els confiem la seva manera de fer?
És que s’ha jugat a què ens perdem? Crec que la majoria sabem molt bé on estem, el què volem i cap on anem.
Potser s’han de posar a treballar els filòsofs i han de començar a canviar els significats de les enciclopèdies ?
Repeteixo: sóc mare! I les meves filles ara segueixen al carrer juntament amb milers de joves a tot Catalunya estudiants o no, senten la responsabilitat de fer el que els toca, ells no entenen la mentida ni la manipulació, tenen una visió clara del què volen, demanen democràcia i llibertat; recuperar els drets que ens estan robant, estan demanant lo seu i lo de tots.
El nostre relleu no té por, la por paralitza, empobreix, desempodera.
Amb tot desitjo que els que mouen els fils reaccionin ràpid, sàpiguen moure’ls millor i que de moment ens tornin el què és nostre: la llibertat de tots els empresonats que també és la nostra llibertat i deixin la violència de banda que ni toca ni la volem!
