Avui vull trencar una llança per un ofici i per un tipus de gremi, que són les llibreries i els llibreters.
No us diré res que no sabeu, però potser constato que hem oblidat la feina del llibreter. És a dir, i jo m’incloc: quan fa que no entreu en una llibreria, no pas tant perquè busqueu un llibre concret? Entrar-hi amb una idea, amb una sensació, o amb ganes de llegir sobre alguna cosa però sense notícies prèvies. Sense saber quin llibre o llibres us podrien anar bé.
I aquí vinc jo. Seria bo recuperar aquella funció del llibreter de capçalera, que com un metge (vas allí, preguntes, li expliques una mica com estàs) és capaç de diagnòstic. Tu li parles d’interessos (gastronomia, novel·la negra o romàntica, de misteri, fotografia, ciència…, és igual: a les llibreries hi ha de tot.
Jo no les conec totes, i em sap greu les que no sabré dir-vos, però el Cucut de Torroella, la Singlantana i Les voltes de la Bisbal, la Mediterrània de Palafrugell, i aquells quioscs que fan l’esforç de tenir un assortit de llibres.
En resum, recomano, m’agradaria que ens agafem aquell vell costum d’anar a cal llibreter, entrar i demanar-li què em recomanes.
Ja sé que els llibres són cars, és car comprar-se tres o quatre llibres al mes. Sí. Però, ben mirat, si el llibreter l’encerta i la vostra necessitat queda coberta, veure que, de cars, els llibres no en són tant.
Vagi bé.
