Aquestes darreres setmanes de pandèmia, tan sols una novetat m’ha sorprès gratament: el naixement de noves llibreries, sobretot a la capital catalana. Fahrenheit, la futura Finestres, l’Espai Llavors de l’Hospitalet, La Fatal a Lleida, la Byron aquest cap de setmana…potser serà veritat que els lectors empedernits hem contribuït a que l’estatus d’aquests establiments encara es mantingués inmaculat.
Fins i tot en alguns casos, capital privat i no vinculat al negoci ha apostat per jugar-se els quartos en aquests projectes amb un retorn no milionari, precisament. Al mateix temps, l’alcaldessa Colau ha emulat l’alcaldessa de París i ha carregat contra Amazon, apostant per la compra a llibreries de barri. Això ha generat un totum revolutum d’opinions contraposades i d’esbravades a les xarxes. Però el més important, s’ha seguit parlant de llibres, de lectures, de ganes d’anar a una llibreria, de la primera visita a una nova llibreria…en una mesura que envejo jo per a les biblioteques del país.
Jo compro sobretot a llibreries però recorro a Amazon si és necessari, sobretot a l’estiu en un poble on fem vida semi anacoreta. Per sort, no ens han tancat les llibreries. Per sort, des d’avui podrem llegir també als bars i a les terrasses. Per sort, ens queda la lectura per fugir a nous països i noves realitats. Aquesta que tenim, ja comença a cansar.
