Luces de la ciudad
Pel·lícula de 1931 dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin. La història segueix a Charlot, un rodamón a qui mai li ha somrigut la vida. Cada dia l’únic que fa és vagar pels carrers de la gran ciutat i un dia s’enamora d’una jove cega que ven flors. La irregular amistat entre un home ric i Charlot provocarà l’embolic fent creure a la jove florista que Chaplin serà l’home adinerat.
El acorazado Potemkin
Pel·lícula dirigida per Serguéi Eisenstein basada en els fets reals esdevinguts al port d’Odessa durant la setmana del 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat Potemkin, farts de maltractaments i de menjar aliments en mal estat, decideixen amotinar-se. El film representa la magnificació del poble i les causes col·lectives. Estrenada el 1925, la primera dècada després de la Revolució russa, constitueix un rescat de la importància del Potemkin en el procés de la revolució fallida de 1905, antecedent de la revolució d’octubre de 1917.
Rebelde sin causa
Jimmy Stark és un estudiant d’institut particularment difícil: confús i desorientat, es veu freqüentment embolicat en baralles i conflictes. Per això, la seva família es veu obligada a traslladar-se juntament amb el seu fill de ciutat en ciutat. Quan arriba a Los Angeles, també trobarà nous sentiments fins llavors desconeguts, l’amor de Judy i l’amistat de ‘Plató’ Crawford. Tot i això, no triga a trobar problemes un cop més, que en aquesta ocasió tindrà conseqüències inesperades i terribles. Dirigida per Nicholas Ray, està protagonizada per James Dean, estrella jove d’aquell moment.
Terciopelo azul
Un matí, Jeffrey Beaumont, després de visitar al seu pare a l’hospital, troba entre uns arbustos una orella humana. La guarda en una bossa de paper i la porta a la comissaria de policia, on l’atén el detectiu Williams, qui és veí seu. Comença així una misteriosa intriga que desvetllarà estranys successos esdevinguts en una petita localitat de Carolina del Nord. Pel·lícula de 1986 dirigida pel peculiar David Lynch i protagonitzada per Kyle Maclachlan, Isabella Rossellini, Laura Dern, entre d’altres.
La regla del juego
Jean Renoir dirigeix aquesta història que es desenvolupa principalment en un castell a finals dels anys 30. Diverses personalitats de l’alta burgesia i els seus servents es reuneixen un cap de setmana. Tot es desenvolupa seguint les més baixes passions, però sense perdre la més estricta cortesia, respectant “la regla del joc”. Renoir va ser un cineasta clau pels qui el van seguir, sobretot entre la Nouvelle Vague.
