Lludrigada

Aquesta setmana es va compartir a les xarxes un vídeo titulat Lludrigada2020, que mostra els resultats del seguiment que s’ha fet amb càmeres de fototrampeig durant 15 dies de desembre a la conca del riu Manol (150 km aviat és dit!) i on ha participat moltíssima gent. A mi, aquest vídeo de 2 minuts i escaig me va fer feliç, perquè s’hi veu un grapat de llúdrigues que corren, que es banyen, que juguen; tot un èxit ara que fa 25 anys que es va reintroduir l’espècie. A les imatges també s’hi veuen bernats pescaires, gats mesquers i cabirols. Això que em va fer tan feliç a mi es veu que alhora és un desastre total, ja que el projecte pretenia el seguiment dels turons, i no se n’hi ha vist ni un. Els turons son les fures de bosc (no les que els freaks tenen a casa), que s’alimenten de ratinyols, amfibis i conills i que ha anat en davallada des de mitjans del segle XX, fins arribar al punt de la quasi  extinció. Doncs es veu que hi ha unes quantes poblacions supervivents que resisteixen disperses a l’Empordà, principalment al Baix Ter. Un tal Salvador Salvador lidera un grup de gent que que han endegat un projecte que es diu TuroCat, i hi treballen des del 2019 amb àmplia col·laboració de la Universitat de Girona, un grapat d’associacions naturalistes, l’IRTA, el govern, ajuntaments, propietaris rurals i el que és més valuós, voluntaris, en un exercici de col·laboració ciutadana amb pocs precedents. A banda de fer seguiment (si teniu una càmera de fototrampeig i voleu tenir excusa per sortir de casa, contacteu-los!), tenen un pla per eradicar el visó americà (que és competidor desigual de les fures), repoblar els boscos de conills, i reconnectar les poblacions de turons disperses que ara no es poden trobar.  Us ho volia explicar perquè jo no sé a vosaltres, però a mi, que a aquestes altures, enmig de tanta grisor, ensopiment i mediocritat en la que vivim immersos, saber que hi ha gent capaç de passar-se tardes mirant fotos per identificar si aquesta fura d’aquí és aquesta que ahir era allà, de fer passadissos i corredors per a que les bestioletes es trobin i copulin (qual Tinder en versió animal) i vagin traginant conills cap aquí cap allà, em reconcilia amb el mon. Bon dia.