Lluís Puig, alcalde de Palamós i Sant Joan, ha visitat els estudis de Ràdio Capital per explicar algunes de les primeres accions i actuacions futures que es volen impulsar des del govern municipal.
Cal recordar que el govern de Palamós va iniciar el seu mandat sense una majoria absoluta consolidada. Però fa unes setmanes van aconseguir la majoria absoluta arribant a un acord amb Junts per Palamós i Sant Joan. Lluís Puig explica que aquest pacte s’ha anat consolidant durant els darrers mesos i, finalment, han aconseguit “crear ponts de diàleg” entre els grups. Aquest acord ha permès aprovar tant les ordenances fiscals com el pressuposto pel 2024.
A causa de l’afer de la multa de trànsit, diversos grups de l’oposició havien demanat la dimissió de l’alcalde i, també, bloquejar aprovacions tan importants com les de les ordenances fiscals o els pressupostos. El pacte amb Junts per Palamós i Sant Joan ha permès desencallar l’acció de govern.
Lluís Puig, com ha afirmat en altres ocasions parlant de la multa, reconeix que fins ara no sabia que era ell qui anava de copilot al vehicle multat. Cal recordar que era un dels regidors del seu antic equip de govern qui portava el cotxe.
Els residus i la gestió a Palamós
Un dels punts que es va aprovar en l’últim ple municipal va ser l’ordenança referida a la gestió de residus al municipi, que preveu la implementació de la recollida porta a porta. Lluís Puig explica que amb l’actual sistema de recollida d’escombraries no assoleixen el percentatge de reciclatge que preveu la Unió Europea. L’alcalde ha recordat els beneficis que suposa la implementació d’aquest sistema.
Palamós és també un municipi on hi ha un gran nombre de segones residències, que molts cops costa més d’impulsar el reciclatge. Per això, Lluís Puig apunta que cal millorar la freqüència de recollida durant el cap de setmana, instal·lar punts d’emergència com s’ha desenvolupat a Begur, entre altres iniciatives.
Una de les problemàtiques que ha sorgit durant l’últim mandat, ha estat el tancament de l’abocador de Solius. Lluís Puig reconeix que caldrà buscar un nou emplaçament a la comarca per fer la recollida i gestió dels municipis del Baix Empordà. “Són equipaments que cal valorar les diverses opcions existents”, apunta l’alcalde.
Lluís Puig afirma que una part del que es recapti amb l’impost d’escombraries d’enguany es vol finançar el nou contracte d’escombraries que està previst que s’aprovi l’any que ve. La voluntat del consistori, a més, és que el nou contracte sigui específic i que les empreses “no puguin jugar” amb el servei que cal prestar.
El passeig del Mar i el nou hospital
Entre les inversions previstes en els pressupostos hi destaquen la inversió d’1 MEUR pel passeig del Mar pel 2024. Lluís Puig espera que abans que acabi l’any que ve es comencin les obres al passeig del Mar. “Aquesta zona necessita una actualització i amb serveis del segle actual”, apunta el batlle.
Lluís Puig recorda que Palamós ha rebut 3 MEUR de Fons Next Generation per crear aquest nou passeig. Tot i això, encara no està clar el preu definitiu de tota la reforma, però el batlle explica que caldrà veure com es finança.
Entre altres inversions, hi destaca la creació del nou hospital de Palamós. Durant el mes de març es va fer l’anunci que l’hospital comarcal es quedava a Palamós. Tot i això, fins al 2025 no es farà el traspàs de terrenys a la Generalitat per poder construir aquesta nova infraestructura. Lluís Puig destaca que aquests passos són bàsics per assegurar la permanència d’aquest centre a Palamós. A partir d’aquest punt i amb el pla funcional, és el Departament de Salut l’encarregat d’impulsar l’obra en aquesta zona.
Lluís Puig explica que la feina que fa els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) és molt important pel municipi, tot i que aquesta és una fundació sense ànim de lucre. “El model de gestió actual de l’hospital de Palamós és el que millor s’ajusta a l’hora de prioritzar les necessitats del territori”, apunta el batlle.
El port de Palamós
El port de Palamós ha rebut més de 52.000 passatgers durant la temporada d’enguany. Però una de les preocupacions que sorgeixen al parlar de creuers és si són del tot sostenibles i, a més, l’impacte econòmic real que suposen pel municipi. Lluís Puig explica que els creuers que visiten el municipi no són “els grans creuers de Barcelona”.
A més, el batlle apunta que aquests viatgers impacten de manera directa en l’economia del municipi. Lluís Puig explica que intenten veure quines són les companyies que estan fent processos cap a energies més sostenibles en el món nàutic i que mirin de minimitzar el seu impacte en el medi natural.
Desestacionalitzar el turisme
Un dels punts que està seguint el municipi per aconseguir desestacionalitzar el turisme és l’aposta per les activitats esportives. Lluís Puig destaca la feina del Centre Trail que hi ha a Palamós, ja que “tenim un espai natural que ens permet desenvolupar aquest tipus de turisme”. A més, Lluís Puig explica que durant els mesos d’abril, maig, setembre i octubre es pot gaudir de l’entorn des d’un vessant esportiu.
Tot i això, Lluís Puig explica que els diversos municipis han de treballar per fer xarxa i beneficiar-se de les relacions que es puguin crear. “Hem vist que el nou turista és molt inquiet i li agrada conèixer l’entorn i els diferents municipis”, apunta el batlle.
La mobilitat
“Palamós està treballant per millorar la seva mobilitat”, explica Lluís Puig. Durant els pròxims mesos s’incorporaran quatre quilòmetres més de carrils bici pel municipi i es volen iniciar les obres per crear la nova estació d’autobusos. L’alcalde reconeix que la mobilitat al municipi està canviant, però en els pròxims anys la transició ha de ser major. “La població ha de fer un canvi de mentalitat i apostar per una mobilitat més sostenible”, explica el batlle.
L’alcalde explica que propostes com el tren-tram de la Costa Brava són bastant complicades d’aconseguir en un futur immediat. “No hem de tenir l’estació del tren-tram enmig dels municipis, sinó que hauria de seguir la C-31”, apunta el batlle. Per això, s’hauria d’articular una xarxa de transport públic eficient.
