Demà dimarts 30, es vota i si no hi ha cap enrenou més s’aprovarà la llei d’ Amnistia, en el Congrés dels Diputats. Després de setmanes de molt aldarull, d’haver escoltat de veus del mateix PSOE, durant els quatre anys anteriors, que era una llei il·legal, que era impossible, que no es podia , …. I d’escoltar-ho ara per part del PP i per la ultra dreta organitzant fins i tot manifestacions i concentracions al carrer, com ahir diumenge a Madrid, … i després del consens de força esmenes, demà veurà la llum!
Una llum que encara no és verda. S’aprovarà perquè l’aritmètica parlamentària obliga al PSOE a negociar i els partits independentistes ho teníem clar. Era condició indispensable, Així el PSOE per poder tenir el govern de l’estat necessitava els vots independentistes. Són 14 vots (7 de Junts i 7 d ERC) i no tenia cap més alternativa, com si li passava a l’anterior legislatura que podia jugar o bé amb els 13 vots d ERC o bé els 10 de Ciutadans per aprovar qualsevol lleis. Ara la majoria parlamentària només existeix si els escons independentistes hi són.
Però la llum és groga , queda temps… Primer, ha de passar al Senat, que la pot aturar durant màxim dos mesos i després tornar al Congrés… i després veurem quina interpretació i aplicació en fa cada jutge quan hagi de resoldre el cas que se li presenti..
Jo mateixa, vaig anar a la presó per permetre i impulsar el dret de votar de l’1 d’octubre del 2017 i el fet va comportar una sentència de 12 anys de presó, inhabilitació total per càrrecs públics o per treballar en empreses públiques o concertades. I com jo, Ómniumcalcula que hi ha més de 1500 persones que necessiten beneficiar-se de l’Amnistia .Algunes persones per tornar a casa seva, exiliades com el President Puigdemont o la mateixa Marta Rovira, altres perquè tenen processos oberts de temes relacionats amb l’1d’octubre, o amb les reivindicacions i manifestacions postsentència.
Però això, no va ni de mi, ni de cada persona a nivell individual, que també, sinó que està clar que l’amnistia és un primer pas imprescindible per començar a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat Espanyol. Amb milers de persones represaliades, no podem negociar en igualtat de condicions la solució al conflicte, que ha de ser democràtica i donar la veu a la ciutadania de Catalunya.
L’amnistia,doncs, posa el comptador de la repressió a zero. Implica l’eliminació de tota conseqüència jurídica (penal, administrativa o civil) que es pugui derivar de les accions i conductes amb finalitats polítiques descrites a la llei.
La conveniència, de negociar l’amnistia és evident per al moviment independentista, però també ho és per al propi estat espanyol, que no pot continuar aplicant la repressió i la judicialització contra un moviment polític legítim i pacífic i li ho han alertat en repetides ocasions des de l’àmbit internacional.
Esperem que aquesta llum groga és converteixi en verda el més aviat possible !
