Aquesta visita és molt millor fer-la en un dia assolellat. Tot i això, si s’enfila el carrer Afores, que ressegueix la Riera de les Comes a Sant Feliu de Guíxols, es pot trobar una casa ben peculiar. Alguns cartells ja ens indiquen la descoberta d’una vivenda del tot desconeguda i que es troba enmig de la vall de les Comes, la casa museu Ratpenat de Mascanada.
Figures recargolades, petits homenets fets amb claus i animals fantàstics que no tenen maldat al cor, això és el que ens trobem quan entrem al món de Josep Almar, l’artista i creador del museu Ratpenat. “A mi els amics em coneixen amb el nom de Ratpenat”, explica l’artista, un nom que prové de les nits en vetlla que va passar i encara passa per donar forma a l’obra de la seva vida.
“Podríem passar-nos tot el dia aquí”, reconeix Almar. Tot i que el museu és una casa, hi ha diverses sales i racons que ens permeten explorar la visió única i irreverent del món d’aquest artista, de tant en tant, incomprès. “Ja estic cansat i soc gran”, però Josep Almar no sol negar una visita pels terrenys i sales del museu. Només s’ha de contactar amb ell per gaudir de la visita guiada.
El primer que crida l’atenció en l’arribar a la finca és la casa i les figures, trencadissos i personatges que decoren la façana. Enfilat en una escala, a poc a poc, l’artista va anar donant forma al que avui dia es pot veure a l’exterior del museu Ratpenat. El temps, les fades, els dracs, les flors, les papallones i, no ens n’oblidem, els ratpenats són els elements que podem reconèixer en aquesta façana tan estimada per Josep Almar.
Cap dels elements que podem trobar està col·locat a l’atzar, cadascun d’ells té un significat concret, que a mesura que avança la visita el mateix Ratpenat va revelant. Amb materials reciclats de tota mena (ampolles, gàbies d’ocells, sabates, etc.), ciment, ferro forjat i algunes rajoles tallades a mida Josep Almar dona vida a aquesta finca enmig del bosc.
Cansat d’aquest món i de les lleis que el regeixen, Josep Almar busca transitar a través del seu imaginari cap un altre indret on “no pesin tant els diners”. Per això, una de les escultures més grans i importants per l’artista està situada en una de les sales del museu. Hi trobem metàfores que estan a l’ordre del dia: el malmetament dels recursos naturals, la importància de l’ensenyança a les generacions que ens precediran o la vida i la mort, entre altres.
El passat mariner
En aquesta mateixa sala, on hi ha aquesta imponent estructura, hi podem trobar una gran varietat de maquetes de vaixells i rèpliques d’embarcacions lligades de manera inevitable a la història de Sant Feliu. “Agafo un tronc i el treballo fins que surten aquests vaixells”, explica Josep Almar. A part de treballar amb materials reciclats, ciment o ferro forjat, l’artista també es dedica a crear aquestes maquetes des de zero. A més, si es mira de prop, s’hi poden trobar plats, baldufes, llibres i habitacions senceres fetes al detall.
Però la gran quantitat de peces de vaixells que hi ha en aquestes quatre sales d’exposició estan acompanyats d’una rèplica d’una cuina antiga amb una gran varietat d’objectes antics del tot quotidians com coberts, plats, fogons de tota classe, ampolles buides, entre moltes altres.
Aquesta inquietud artística no és cosa de família, tot i que el pare de Josep Almar, Eduard Almar, va deixar una gran quantitat de quadres i il·lustracions que representen i ajuden a entendre l’època de finals del segle XIX i principis del XX. Unes pintures que Josep Almar té repartides per les diferents estances del museu.
El doble sentit i les invencions
En una cinquena estança, que es va construir sense els permisos suficients i va portar maldecaps a Josep Almar, hi podem trobar les invencions i creacions més estranyes i desconegudes fetes amb material reciclat. “Amb poc material es poden fer joguines ben originals per entretenir els més petits i, també, s’aconsegueix reciclar”, explica Josep Almar. A l’artista el preocupen diversos aspectes, però dona gran importància al reciclatge i al respecte pel medi ambient. Per això, en aquesta sala hi podem trobar màquines i andròmines fetes amb materials recuperats com patinets que ja no funcionen del tot, motors d’objectes desconeguts, taps o ninots. És en aquest espai on els visitants més petits poden experimentar i gaudir de la inventiva de l’artista.
En aquesta sala també s’hi poden descobrir creacions enginyoses on es combinen els jocs de paraules “per treure algun somriure”, apunta Almar. Alguns d’ells són “El Corte Inglés”, “Torracollons”, “Els Mossos d’Esquadra”, “El món al revés” o “Una pila d’anys”. Però les imatges valen més que mil paraules.
Tot i l’extens fons de la casa museu Ratpenat, Josep Almar admet que els contactes amb l’administració no han estat profitosos. “Cap familiar vol fer-se càrrec de la casa museu i, per això, volia donar-ho al municipi de Sant Feliu”, explica Josep Almar. El museu està tancat, tot i això, Josep Almar mai es nega a fer una visita per totes aquestes sales plenes de creativitat. La casa museu, però, encara segueix sense un futur clar.
