El fet de localitzar una parella reproductora amb 4 polls es una dada inèdita al Baix Empordà, amb una mitjana històrica de 2,09 polls per niu. Possiblement la maduresa dels adults reproductors i la seva bona alimentació estan darrera d’aquesta gran notícia.
Els estudis d’aquesta espècie es remunten a l’any 1990, quan es va iniciar el projecte de seguiment. Al llarg d’aquests 21 anys s’han marcat més de 220 polls de duc, i les recuperacions dels exemplars anellats han ajudat a conèixer molts aspectes de la seva biologia reproductiva, de la seva dispersió post juvenil i, sobretot, de les causes de mortalitat més acusades de l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa.
L’equip de recerca, format per 6 persones i amb el suport de la Universitat de Girona, actualment fa el seguiment de 38 territoris a tot el Baix Empordà, si bé anualment no més de 10 o 15 d’aquests territoris acaben sent ocupats i assoleixen la seva reproducció amb èxit. L’alta tassa de mortalitat, deguda sobretot a les electrocucions, l’accidentabilitat a les carreteres, les molèsties o la pèrdua d’hàbitats, entre d’altres causes secundàries, mantenen al duc en un estat poblacional delicat.
