Fa uns mesos enrere, dos dels estats més importants del món, França i Estats Units d’Amèrica, van celebrar les seves respectives eleccions presidencials, però aquestes, lluny de ser unes qualsevol, varen esdevenir, particulars. De fet, des de que va estallar la crisi econòmica, el panorama polític mundial ha experimentat diferents mutacions amb les que finalment, s’ha arribat a la situació actual: L’aparició de partits i candidats d’un perfil diferenciat amb el que s’anomena l’antiga política en molts dels paísos amb més PIB del món.
El fet doncs, i centrant-nos en els casos de Macron i Trump, com a mostra significativa de la tendència política actual, veiem com la nova política utilitza la seva aparició recent com a eina per a justificar la seva no pertinènça al que s’enten, en termes del politòleg italià Mosca, la élit política.
D’aquesta manera doncs, fan ús del que és una certesa evident en la política actual, la desconnexió entre els polítics i les preocupacions de la societat. I per tant, veiem com les eleccions es converteixen més en un judici superficial del que representa la nova cara de la política nacional, més que l’anàlisi rigurós dels diferents projectes polítics.
Així doncs, en un moment en que Espanya i Catalunya es troben en una situació de política canviant i de crispació, cal recalcar aquest punt per intentar no caure en populismes o bé reaccions purament superficials.
