Ahir a Barcelona, es van manifestar uns quants milers de persones, convocats per l’entitat Societat Civil Catalana. Les xifres d’assistència, com sempre, es mouen entre les 1.500 i les 15.000 segons les fonts, però en tot cas, la mateixa organització és qui ofereix la dada més optimista.
Sigui com sigui, quan l’independentisme amb el seu milió i mig de persones al carrer, els seus 400Km de cadena humana o qualsevol altra convocatòria, ha aplegat una quantitat mai vista en una manifestació a Europa, el bàndol unionista ha parlat de fracàs alegant que no es representava a la majoria, ja que en un escenari de màxims, s’havia quedat més gent a casa que al carrer amb l’estelada.
Més enllà dels vincles de l’entitat amb l’extrema dreta, més enllà de persones amb pins a la solapa amb el jou i les fletxes de la Falange, el que pertocaria ara seria preguntar si les multitudinàries manifestacions pro independència, no representen a la majoria, què se suposa que representa una pírrica xifra de 15.000 assistents (insisteixo que és la dada més favorable que s’ha publicat)? pot ser silenciosa, perquè desconec si van fer gaire soroll, però majoria segur que no són.
I per altra banda, per la xarxa s’hi poden trobar tot tipus d’imatges, entre les quals, una em va cridar l’atenció. Es tracta d’una fotografia on un grup de nens amb banderes espanyoles penjades a l’esquena, fan la salutació feixista. No tinc cap dubte que els nens no són ni conscients del que significa la simbologia, però… se’n recorden de com el bàndol unionista acusava l’independentisme d’adoctrinar criatures per repartir fanals amb una estelada dibuixada?
Sigui com sigui, celebrem que l’unionisme surti al carrer a mostrar la seva força. Ara ja sabem que és poca. Potser per això, perquè són pocs, es posen rabiosos quan se’ls planteja votar democràticament.
