El periodisme presumeix sovint de donar-se a si mateix una importància que moltes vegades la societat li discuteix. Passa quan els periodistes esdevenen notícia o quan es creuen amb el dret d’assenyalar els bons i els dolents d’una pel·lícula anomenada “actualitat”.
De grans periodistes, aquest país n’estava ple i encara en conserva algun, però em temo que la velocitat a la qual passen les coses, la precarietat de les empreses periodístiques (que redunda en contractacions de sous o de professionals precaris) i un canvi social que dóna més protagonisme al que explica la “gent del carrer” que no pas al que explica un professional format i documentat, o simplement la manca de criteri, fa que de vegades haguem de sentir vergonya aliena de dedicar-nos a això.
Aquest cap de setmana vam explicar que un professor de Platja d’Aro havia estat detingut per enviar missatges sexuals a algunes de les seves alumnes. No han passat 24 hores que en alguns mitjans d’àmbit local o comarcal aquesta notícia s’hagi explicat amb nom i cognoms del presumpte delinqüent, amb fotografies del subjecte i amb prou detalls com per arribar a concloure una sèrie de fets que, si més no, hauria de dirimir la justícia.
Al meu entendre vulnera la privacitat del presumpte agressor i el situa en una diana que, en ser veí d’un poble, facilita encara més la seva persecució o escarni públic. De moment sabem que se l’ha deixat en llibertat amb càrrecs, però per la manera com alguns han explicat la notícia, aquesta persona ja és (a ulls de la gent que ho hagi llegit en aquests mitjans) oficialment un empestat al qual (i cito textualment alguna reacció d’un conegut) se n’hauria de difondre la foto a tot arreu perquè no ho faci mai més.
Si algú des d’un mitjà s’atreveix a jutjar i condemnar algú a la plaça pública, sense que hi hagi proves concloents o sentències judicials, flac favor se li fa a la credibilitat del mitjà i a la professió.
Si el paper del periodisme és important, és justament perquè se suposa que el que s’explica és rigorós, contrastat i allunyat dels condicionants que aporta el soroll de les xarxes o dels entorns socials o familiars d’un cas com aquest, ocorregut en un poble on és fàcil que tothom es conegui. Si no s’és capaç de destriar el gra de la palla; si no es pot explicar una notícia així sense vulnerar cap dret (ni el de la denunciant com el del denunciat), val més no publicar res i dedicar-se a fer massatges perquè el periodisme, com a tal, morirà de la mà de persones com aquestes.
Et pot interessar
