18.2 C
Pals
Dissabte, 2 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

Manel, Mi Gente i les coses bones de passar a l’eternitat

Volem el remix de Al Mar i Mi Gente a Spotify

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Una hora abans feia tempesta però de carambola ens en tornàvem a sortir: Manel fent sonar bona música davant del mar, un mataformigues, un remix amb reggaeton i un Benvolgut del que ens deixa sense veu. Si ens haguessin preguntat abans, en Guillem amb autotune només hagués estat una utopia. Però en aquesta ‘efemèride simpàtica entre pandèmia i atzar’ -que va definir ell- hi va haver un canvi de paradigma. Era la tercera vegada que pujaven a l’escenari del Portalblau, al Fòrum Romà d’Empúries, i els Manel tenen això que són un clàssic però sempre sorprenen. Entre les cançons del seu àlbum Per la Bona Gent, de sobte van sonar les primeres i inconfusibles notes de Mi Gente. Farts d’onada de calor i d’indie depriment, una base de J. Balvin amb la veu de G. Gispert cantant Al Mar era tot el que necessitàvem per deixar-nos portar per la inèrcia i la pujada de serotonina.

D’entre el repertori de Per la bona gent hi van afegir La Jungla i Tipus Suite, les dues cançons més exitoses dels tres singles inèdits que han tret durant els últims mesos, deixant l’Amant Malalta al llit. Jo Competeixo, Ai Dolors, Sabotatge, Teresa Rampell i Captatio Benevolentiae són els afegits que mai fallen. 

En Guillem ballant d’aquella manera peculiarment envejable, 1.800 persones sentint-se joves i fortes i aixecant-se a les millors cançons, mitja lluna i vistes privilegiades a les estrelles, que totes tenen una història i que ahir acabàven un Sant Llorenç més. Mentre la gent es perdia entre aplaudiments, només hi havia una certesa: per les ruïnes romanes d’Empúries, que Els Manel hi cantin cançons 2000 anys més tard ha de ser una de les coses més bones de passar a l’eternitat.

 

 

 

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Espies l’Empordà: misteris i xarxes ocultes

La Costa Brava va ser un escenari clau per a l'espionatge durant les guerres mundials, amb agents que operaven des de ports i cafès del Baix Empordà. De Josep Pla a veïns que escoltaven la BBC en secret, la comarca va ser testimoni d'intrigues amagades entre la bellesa natural i la discreció dels seus habitants.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -