Som conscients que amb un dia a l’any no n’hi ha prou, que els canvis s’han de treballar dia rere dia. Però aquest 8 de març és un bon dia per aturar-nos. Aturar-nos a pensar per després poder reaccionar, ja que tenim molt més a reivindicar que a celebrar.
L’Observatori de la Igualtat de Gènere ha publicat que els últims 2 anys hi ha hagut una repuntada de les denúncies per violència de gènere. De les 16 dones assassinades a Catalunya per la xacra del masclisme entre 2016 i 2018, 4 d’elles havien fet una denúncia prèvia.
El masclisme encara continua assassinant al segle XXI. Però les víctimes mortals són la punta de tot l’iceberg masclista. En la nostra vida quotidiana les dones patim discriminacions masclistes per la simple condició de ser dones. El màrqueting ens sexualitza i ens mostra depenents sempre dels homes. Les dones del col·lectiu LGBTI només les contempla com noies poc femenines o, pel contrari, un atractiu pornogràfic pels homes heterosexuals.
Als mitjans de comunicació i a les posicions de direcció de partits polítics o de les empreses no existeix la paritat de gènere perquè el sostre de vidre fa que només una petita minoria de dones majoritàriament blanques puguin alçar la seva veu i arribar pels seus mèrits professionals a ocupar grans càrrecs de la societat.
Una societat que, tot i que cada vegada més es reivindica feminista, continua exigint majoritàriament que les dones hem d’acomplir cànons de bellesa absurds per ser atractives i que és millor deixar parlar només als homes dels assumptes importants.
Que les dones hem de voler ser mestres, infermeres o perruqueres millor que científiques, presidentes de govern o periodistes esportives. Que hem de tenir parella per després tenir descendència. Que és lògic el rebuig a l’avortament i que ens hem de tapar nosaltres per evitar l’assetjament sexual. Que millor no ser mares solteres, però clar que hem de ser mares i ocupar-nos de les feines domèstiques on els homes ens poden ajudar. Els homes no han d’ajudar a les dones, no han de donar suport al feminisme. Els homes també han de ser feministes. Sense justificacions, sense excuses.
Les dones hem de ser lliures per decidir, però amb les mateixes oportunitats que els homes. El feminisme no vol imposar les dones als homes, sinó que vol equilibrar la balança entre gèneres en tots els àmbits.
Per això, les dones de Ràdio Capital parem per demanar la igualtat a la feina, al carrer, a casa, a les relacions interpersonals, a les festes… volem posar el nostre granet de sorra perquè la supremacia de l’home enfront de la dona s’acabi i tant dones com homes puguem ser tractats en primera instància pel que som, persones. La humanitat i el món els formem tots i està en les nostres mans cooperar per millorar. Cap a una societat igualitària, avui i sempre!
